Xavier Espot: “El futur del país continua sent el turisme, però amb un model diferent”

Xavier Espot afronta l’últim tram d’una legislatura particularment complicada a causa de la pandèmia i la crisi provocada pel conflicte a Ucraïna. L’executiu de coalició que lidera, el primer de la història del país, ha assolit fites importants com la posada en funcionament d’una línia regular entre Madrid i l’aeroport d’Andorra – la Seu d’Urgell i la millora de les relacions amb els països veïns. 

Queda menys d’un any perquè finalitzi la legislatura. Quin balanç en fa?

— Tot i que la legislatura està en un estadi molt avançat, encara ens queda gairebé un 25% per culminar-la, motiu pel qual considero que potser encara és prematur ferne un balanç global i detallat. Tanmateix, a ningú se li escapa que el mandat s’ha vist condicionat per la gestió d’una pandèmia imprevisible, que ha requerit molts esforços, però no ens ha desviat dels objectius i projectes prioritaris que ens havíem marcat, per la qual cosa m’atreveixo a pronosticar que el balanç serà globalment positiu.

Es planteja un avançament tècnic de les eleccions al desembre.

— L’únic que s’ha dit és que si tota la feina estigués enllestida, amb la voluntat de separar les eleccions generals de les comunals, es podria estudiar la possibilitat que els comicis es fessin al desembre, però jo crec que això no es pot entendre com un avançament electoral, ja que es troba dintre del marge de capacitat que té el cap de govern per fixar la data de les eleccions. Igualment, no és una decisió ferma perquè dependrà de molts factors. 

Estan destinant molts esforços a desestacionalitzar i diversificar el turisme. Quin és el propòsit que es marquen?

— La voluntat és que el país no depengui excessivament del turisme, que hem de recordar que suposa un 40% del PIB, la qual cosa confirma que no és un sector econòmic esgotat, ni de bon tros. Però també és cert que si volem ser més resilients i menys dependents d’un determinat sector, és important que siguem capaços de diversificar el teixit econòmic, sense desmerèixer el turisme, apostanthi i creant nous sectors d’activitat. I és en aquest aspecte que creiem que té potencial de creixement, fent que aquells que treballen molt a l’hivern també ho facin, de la mateixa manera, durant l’estiu. 

¿La creació de les quotes d’immigració d’estiu hi ajudarà?

— Bé, es podria entendre que hi està relacionat, però la finalitat de les quotes és donar una resposta immediata i raonable a les necessitats del teixit productiu, que, per una banda, veu com hi ha hagut una represa rellevant de l’activitat turística i, per l’altra, com hi ha escassetat de mà d’obra per respondre a la demanda. Així, igual que tenim l’obligació de donar una sortida laboral digna als residents a Andorra, també hem d’intentar flexibilitzar el nostre sistema de quotes d’immigració quan amb aquestes persones no n’hi ha prou per cobrir la demanda.

A partir de l’1 de juliol s’aplicarà la taxa turística. ¿Serà una eina per crear nous models?

— La taxa turística és un instrument de caràcter finalista que ha de permetre el finançament de més polítiques destinades al turisme de qualitat i sostenible, perquè a ningú se li escapa que si volem atreure turistes de més valor afegit, hem de fer millors campanyes publicitàries, noves infraestructures i que les actuals es diversifiquin i millorin, i tot això necessita diners. Per això la recaptació es destinarà a ajudar en la reconversió del sector, en clau de més qualitat i sostenibilitat. El futur d’Andorra continua sent el turisme, però potser amb un model diferent del dels últims 30 o 40 anys. És a dir, no tenim una capacitat il·limitada per acollir visitants i això ens ha de portar a distribuir els turistes al llarg de l’any i que siguin d’un poder adquisitiu més alt, i aquest és l’objectiu de la taxa.

¿Una de les infraestructures que impulsarà el canvi és l’aeroport d’Andorra – la Seu d’Urgell?

— Efectivament, l’orografia d’Andorra és la que és i per molt que intentem millorar les nostres vies de comunicació terrestre hi ha uns límits que no podem flanquejar, no podem foradar el nostre país i destrossar-lo mediambientalment. Això ens ha portat a fomentar vies alternatives, i la comunicació aèria és una de les que hem privilegiat. És un projecte que està demostrant que és un gran èxit, i considero que hem de continuar en la mateixa línia i, així com tenim uns vols regulars a Madrid, ara hem d’ampliar les rutes. D’aquesta manera, oferim un servei als ciutadans i fomentem aquest turisme de qualitat que vol arribar a una determinada destinació amb certa comoditat i rapidesa.

Estan en converses amb el Govern de les Illes Balears.

— Sí, hem començat a analitzar la possibilitat de connectar un vol amb les Illes Balears i, a banda, hem encomanat un estudi per examinar la viabilitat d’implementar altres rutes. La idea del Govern és desenclavar el nostre país, i en la mesura del possible volem fomentar i subvencionar econòmicament les connexions encara que les línies siguin deficitàries. Això també lliga amb el que comentàvem de la taxa turística.

Quin paper juga el futur heliport a la Caubella?

— Potser és un projecte d’un abast menys generalitzat, però és una mica el mateix, i és necessari si volem fer venir gent d’alt poder adquisitiu i volem prestar un servei de qualitat a residents i nacionals. És important tenir un heliport nacional. A banda, també té molt sentit si el connectem amb l’aeroport, pel fet que la infraestructura està molt a prop del Principat, però se situa en un país veí a una vintena de quilòmetres i, en dies de molt trànsit, el trajecte es pot acabar allargant a conseqüència de l’últim tram, per la qual cosa la connexió amb l’heliport ens permetria tancar el cercle i donar un servei de qualitat.

Quin és l’estat de les relacions amb Catalunya?

— Hem millorat les nostres relacions bilaterals amb els països de l’entorn, però també hem volgut tenir una atenció especial amb els territoris veïns, com Occitània a França i la comunitat autònoma de Catalunya, amb qui compartim la llengua i la cultura. Amb la visita que vaig fer al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la trobada que vam mantenir a Andorra, hem aprofundit la col·laboració en aspectes com la pràctica esportiva, la gestió de residus i la prevenció d’incendis i salvaments, entre d’altres.

Què suposarà l’obertura d’una delegació de la Generalitat a Andorra?

— Permetrà que el govern català tingui un punt focal al Principat on poder acabar de desplegar i teixir d’una manera més intensa les relacions de col·laboració. Igualment, no s’ha d’entendre com una qüestió política: Catalunya té delegacions en molts països i compten amb el vistiplau del govern espanyol, i per això nosaltres donem totes les facilitats perquè la delegació pugui establir-se i ser inaugurada ben aviat.

Com valoren des del Govern la investigació oberta en relació amb l’operació Catalunya?

— Nosaltres tenim ple respecte pels nostres òrgans judicials. A Andorra, com a qualsevol estat democràtic i social, la justícia actua de manera independent i, per tant, nosaltres en l’estadi actual no podem fer cap mena de valoració. Hem de ser prudents i esperar el curs d’aquesta investigació.

En quin estadi es troba la gestió del conflicte fronterer al Planell de la Tossa?

— Segueix el seu curs. Les converses s’estan desenvolupant en el marc de la comissió mixta, que està fent una feina d’anàlisi de tota la documentació d’Andorra, Espanya i Catalunya per delimitar quins són els límits. A banda, l’objectiu va més enllà de la zona pretesament conflictiva: la voluntat és acabar de determinar tota la frontera que separa el Principat d’Espanya perquè quedi plenament delimitada i eviti el potenciament de futurs conflictes. Quan tinguem el dictamen definitiu vindrà el moment que els polítics arribarem a una solució que sigui satisfactòria per a totes les parts.

Què n’opina, de la concentració de la plaça financera a Andorra?

— Crec que és un procés que segueix el curs natural de les coses i ho veiem amb bons ulls perquè ha d’atorgar més resiliència al sector bancari i financer. Nosaltres tenim unes entitats bancàries d’unes dimensions particularment reduïdes si ho comparem amb les dels països de l’entorn, per la qual cosa entenem que és natural que es concentrin. A més, em consta que les entitats bancàries, Crèdit Andorrà i MoraBanc, que absorbeixen les més petites tenen un sentiment de país i una responsabilitat social corporativa bastant consolidada, i vull creure que el procés no anirà en detriment de la preservació dels llocs de treball.

Andorra s’està convertint en un pol d’atracció d’inversió estrangera.

— Any rere any la inversió estrangera ha anat creixent, i crec que això és una bona notícia i demostra que el Principat cada cop és un país més atractiu i competitiu. I quan dic això, no parlo només de la competitivitat fiscal, sinó també d’altres aspectes com el patrimoni cultural, les altes quotes de seguretat ciutadana, el sistema educatiu i sanitari, entre tantes coses que fan que la gent decideixi venir a residir i invertir aquí. Ara bé, nosaltres també tenim clar que volem acabar de consolidar aquest procés d’inversió estrangera i diversificar-lo perquè es faci en sectors d’alt valor afegit que creïn riquesa, per la qual cosa necessitem culminar el procés d’aproximació a la Unió Europea.

Estudien la possibilitat d’implantar un model d’atur similar a l’espanyol?

— Nosaltres creiem en el model que tenim a Andorra, no contributiu i vinculat al patrimoni i als ingressos de la persona, ja que considerem que la realitat d’Espanya no és la del Principat. Tenim un dos i escaig per cent d’atur, i per això crec que no hem de crear una branca de desocupació amb un subsidi contributiu. Tanmateix, també creiem que les prestacions socials han de ser ambicioses i generoses, però per a aquells que realment ho necessiten. Per això apostem per unes prestacions vinculades a uns barems i uns llindars econòmics.

Han impulsat mesures per incrementar el poder adquisitiu de la població.

— Creiem que, davant la situació actual provocada pels estralls de la pandèmia i la crisi pel conflicte a Ucraïna, havíem de fer un pas endavant i donar resposta a les necessitats per donar un baló d’oxigen als ciutadans incrementant el salari mínim fins als 1.200 euros i els inferiors al mitjà en un 3,3%, a banda d’implantar la gratuïtat del transport públic al juliol.

Com es troben els treballs per despenalitzar l’avortament?

— La lletra de la nostra Constitució no fa possible que es pugui avortar a Andorra, però entre això i que la interrupció voluntària de l’embaràs sigui un delicte penal, potser hi ha un camí a recórrer, tot i que s’ha de fer des de la discreció i la lleialtat institucional, particularment amb el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives. I així ho estem fent

TEXTO PROPIEDAD: https://www.ara.ad/politica/futur-pais-continua-sent-turisme-model-diferent_128_4429491.html

Inversió d’1,7 milions per a l’aeroport i vuit per a la C-14

Amb 17,6 milions d’euros, l’Alt Urgell és la comarca pirinenca que més beneficiada sortirà de la previsió d’inversions contemplades als pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent, una quantia on destaquen els 1,7 milions que destinarà a infraestructures a l’aeroport Andorra-la Seu. A banda, també es contemplen millores en la C-14: 7,87 milions d’euros destinats al condicionament d’aquesta via entre Organyà i Montant de Tost.

Els pressupostos de la Generalitat del 2022 preveuen invertir 43,4 milions d’euros en total a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran. A l’Alt Urgell, el govern català preveu una inversió de 7,87 milions per al condicionament de la C14 entre Organyà i Montant de Tost. Es tracta del tram del congost de Tres Ponts, on està a punt d’entrar en funcionament un túnel ja executat que ha d’agilitzar el pas per aquesta zona amb una elevada sinistralitat. En aquesta comarca també destaquen els 4,47 milions d’euros que executarà la direcció general d’Infraestructures de Mobilitat en operacions de conservació obra civil als trams de carretera adscrits als àmbits de conservació de Ponts, Solsona, i Lleida.

Tornant a l’aeroport d’Andorra-a Seu, la inversió programada pel govern català per a l’any vinent es destinarà a la construcció d’edificis i altres construccions, així com a l’adequació i instal·lació de set mòduls. 

En aquest repartiment comarca que més inversió rebrà serà la de l’Alt Urgell, amb 16,7 milions i la que menys, l’Alta Ribagorça, amb 4,3. Dels projectes que figuren als comptes presentats, destaca la inversió a les estacions d’esquí que pertanyen al grup de FGC amb un total de 12,9 milions. Les pistes que s’emporten més inversió són les de la Molina, a la Cerdanya, amb un total de 7,4 milions, seguides de les de Boí Taüll, a l’Alta Ribagorça, amb 2,9 milions i les d’Espot i Port Ainé, al Pallars Sobirà, amb 2,4.

Hospital Transfronterer
També es contemplen inversions en altres àrees: pel que fa a la comarca de la Cerdanya, hi ha un apartat d’inversió per a l’Hospital Transfronterer que puja 550.000 euros en obres diverses, maquinària i aplicacions informàtiques.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.bondia.ad/politica/inversio-d17-milions-laeroport-i-vuit-la-c-14

El PS demana agilitzar els tràmits per a crear societats

Els socialdemòcrates asseguren que el model està obsolet i que “s’escapen oportunitats”

El partit socialdemòcrata ha demanat aquest matí que s’agilitzin els processos per a la creació d’empreses, tan les que són creades per residents com per a inversos extrangers.

La formació vermella entrarà una proposta d’acord al Consell General perquè es modifiqui la legislació vigent per tal que es substitueixin els formularis actuals per declaracions responsables i que els controls siguin a posteriori i no a priori, com és actualment.

“S’estan escapant moltes oportunitats per un model obsolet, cal modernitzar-lo i democratitzar-lo”, assegura Pere López en la compareixença d’aquest matí, realitzada conjuntament amb el conseller Joaquim Miró, que ha recordat que “hi ha països com Malta o Estònia que són més competitius en aquest sentit que nosaltres”.

Més inverisó pública
D’altra banda, els socialdemòcrates han assegurat, en relació a la recomanació de l’FMI sobre augmentar la inversió pública, que “en moments de crisi és quan més ha d’invertir l’Estar, però per a invertir cal recaptar més”, ha asseverat Miró.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2022/04/20/el_demana_agilitzar_els_tramits_per_crear_societats_199079_1125.html

El mínim esforç

Ahir vaig trobar, en una bustiada, propaganda d’un nou establiment de restauració a la capital. És un senyal d’esperança que algú s’atreveixi a invertir capital en un negoci. Es dediquen al sushi, que sempre és un bon recurs per improvisar un bon sopar i no complicar-se la vida. El fulletó és ple de fotografies, per estalviar-te els mals tràngols que tens quan has d’escollir entre la cosa japonesa. Però… endevinen en quin idioma estava escrit? O, potser més ben formulat: endevinen en quin idioma no estava escrit? Bingo. Ho han encertat. No estava escrit en català –ni una paraula– ni en japonès, que fins a cert punt seria comprensible, sinó en la bonica llengua castellana, d’ús comú i general a tot el Principat però que, ai, no gaudeix de l’estatus d’oficialitat o de cooficialitat que permetria que els senyors del sushi poguessin presentar les ofertes culinàries sense cap rubor. Que sigui una franquícia no és excusa. Les grans cadenes d’hamburgueses industrials que operen a Andorra bé que ho són i ofereixen tots els seus serveis en la llengua del país. L’article 15.3 de la Llei d’ordenació de la llengua oficial ho diu ben clarament: “Els cartells, proclames, propaganda, prospectes, catàlegs, trameses publicitàries, anuncis, tant orals com escrits, que es difonguin o es distribueixin dins d’Andorra s’han de fer en català.” Més clar, impossible. Ve-t’ho aquí. No sé què és pitjor, si la ignorància sobre el país (fingida o real), que ningú no els hagi avisat o bé la convicció que total no passa res i no val la pena complir la llei i, en canvi, seguir la del mínim esforç, una llei que és tan universal com ho són les quatre de la termodinàmica.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.diariandorra.ad/noticies/opinio/2022/05/12/el_minim_esforc_200330_1129.html

La inflació impacta en les butxaques dels terrassencs

L’escenari inflacionista sembla no tenir treva, almenys per ara. La taxa de variació anual de l’Índex de Preus de Consum (IPC) a Catalunya es va disparar un punt i mig al juny i es va situar en el 9,7%, el màxim de la sèrie històrica, des del 2002, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La inflació s’ha situat fregant els dos dígits, impulsada per l’increment de preus en el transport (+19,3%), l’habitatge, l’aigua, l’electricitat i els combustibles (+17,8%) i els aliments i les begudes no alcohòliques (+11%).

Evidentment, Terrassa no és aliena a aquesta realitat i, per tant, la seva població es veu afectada per l’augment generalitzat de preus. De fet, la inflació ha comportat una pèrdua alarmant del poder adquisitiu de la ciutadania. Segons l’INE, a través de dades del Ministeri de Treball, els preus han pujat una mitjana del 3,1% respecte a fa un any, mentre que els salaris pactats en conveni només ha crescut un 1,5% en el mateix període. La diferència, doncs, entre l’alça de preus i la de salaris per conveni és d’1,6 punts percentuals.

Si s’aplica aquest càlcul sobre el sou mitjà d’un terrassenc (25.258 euros bruts anuals el 2020, segons dades de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental) s’obté que l’assalariat mitjà ha perdut un poder de compra de 404 euros per culpa de la inflació. A més, segons l’organització no governamental Oxfam Intermón, el poder adquisitiu en les llars més pobres es redueix un 30% més que en les més riques per la inflació. Es tracta d’un fet preocupant i encara ho és més tenint en compte que les llars de classe mitjana-baixa destinen un 50% dels seus ingressos a pagar únicament l’energia.

La terrassenca Núria Beltran, presidenta de la Comissió de Retail del Col·legi d’Economistes de Catalunya, considera que la inflació es mantindrà, com a mínim, uns quants mesos més. “Mentre duri aquest escenari d’incertesa, guerra, problemes amb els subministraments derivats de les tensions geopolítiques, la qüestió del gas… continuarem amb aquest escenari inflacionista”, assenyala l’economista. “Jo penso que en tenim per uns quants mesos més si no per un any més”, diu.

L’egarenca sosté que les empreses no poden apujar els sous perquè tampoc els estan pujant els beneficis. “Poden apujar els salaris, però amb una certa mesura. En general, les companyies no tenen capacitat d’apujar els sous al mateix nivell que està pujant la inflació perquè els han augmentat els costos i han disminuït els marges”, comenta.

EL COMERÇ, RESSENTIT

En aquest sentit, Beltran reconeix que anem cap a un escenari en què a la població se li està reduint la capacitat adquisitiva i té poques perspectives, en els pròxims mesos, de ser compensada. L’economista alerta que això està començant a impactar en el sector del comerç i “en la part final de l’any es pot notar encara una mica més”. “Per tot el que hem passat amb la pandèmia, la gent ha arribat a l’estiu amb unes ganes boges de sortir i penso que s’està prioritzant el lleure i les vacances i el setembre ja ho veurem”, sosté.

De fet, destaca que enguany s’intueixen estratègies de marca per avançar compres. I és que alguns hipermercats van començar la campanya de tornada a l’escola a finals de juny quan altres anys no ho feien fins a l’agost. “Et recordaven les teves obligacions de setembre en el moment en què acabaves de cobrar la paga extra potser com a previsió que el setembre la gent pugui tornar escurada”, manifesta.

La terrassenca assenyala que “hi ha molta gent que està funcionant sense gaire marge d’estalvi, que acaba el mes ras i net i que per continuar comprant necessita la nòmina”. Apunta que a nivell de tot Espanya es calcula que un 58% de la població té problemes de subsistència o viu en aquest esquema d’acabar el mes ras i net. A més, recorda que la renda per habitant a Terrassa està per sota de la mitjana catalana.

L’experta en comerç indica que a nivell de supermercat, a Terrassa no s’està notant encara una baixada en les xifres de vendes en euros, però sí que són més baixes en quilograms les vendes de fruita i peix, dos productes que són més cars. També apunta que alguns clients ja busquen alternatives de gamma més econòmica en productes d’alimentació i neteja.

Pel que fa al sector moda, Beltran recorda que a la primavera havien recuperat els nivells de venda prepandèmia, però deixa la porta oberta al fet que la situació es reverteixi.

NOU RÈCORD DE L’IPC ESTATAL EL JULIOL: 10,8%

La inflació anual a l’Estat s’ha disparat el juliol i ha tornat a superar els dos dígits, fins al 10,8%, segons l’indicador avançat de l’Índex de Preus al Consum (IPC) de l’Institut Nacional d’Estadística. Ha baixat dues dècimes amb relació al mes anterior, però dispara la taxa interanual sis dècimes, superant el pic del mes de juny passat, quan l’IPC es va situar al 10,2%. La dada, que s’ha de confirmar a mitjans del mes que ve, suposa la taxa més alta des del setembre del 1984, és a dir, dels darrers 38 anys.

L’augment de la inflació es deu principalment a la pujada dels preus dels aliments i les begudes no alcohòliques i de l’electricitat. També al comportament dels preus de la roba i calçat, que baixen menys que l’any anterior.

La taxa de la inflació subjacent, que no inclou aliments frescos ni energia, augmenta fins al 6,1%, la dada més alta des de gener del 1993.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2022/07/29/inflacio-perdua-poder-adquisitiu-terrassa/

Aportació de capital privat per tenir el vol intersetmanal a Madrid

La posada en marxa d’una tercera connexió entre l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell i Madrid, amb un vol entre setmana, està totalment condicionada a l’aportació econòmica que pugui fer el sector privat. Així ho ha explicat avui el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, després de la reunió que aquesta setmana ha mantingut amb responsables d’Air Nostrum, la concessionària dels vols a la capital espanyola, per fer balanç dels primers sis mesos de funcionament i avaluar possibles noves rutes. 

Gallardo ha recordat que de seguida que es van posar en marxa els vols en divendres i diumenge, des del sector privat es va apuntar que la fórmula estava ben pensada de cara al sector turístic, però que també hi ha una demanda potencial entre setmana per a desplaçaments lligats als negocis. “Creiem que pot haver-hi aquest interès però haurem d’acabar d’analitzar quina és l’aportació que suposaria i com hem dit des del principi voldríem que hi hagués implicació del sector privat en forma de compra de bitllets”, ha exposat, remarcant que amb aquesta aportació de capital privat “l’Estat podria continuar fent l’esforç per les rutes del cap de setmana i en altres destins per ampliar la connectivitat des de l’aeroport”.

En aquest sentit, ha admès que s’ha fet ja una quantificació de quants bitllets s’haurien de comprar i de la inversió que requeriria obrir aquesta tercera connexió, però no ha volgut avançar-la sense abans haver tractat la qüestió, tant en el si del Govern com amb el mateix sector privat, i ha recordat que són “xifres susceptibles de ser negociades”. En tot cas, ha insistit que “nosaltres estem disposats a analitzar aquesta connexió sempre que hi hagués una implicació amb la compra de bitllets que asseguraria l’equilibri econòmic”, recordant que el concurs inicial només preveia la connexió de cap de setmana i per tant, si ara s’amplia, “els costos augmenten”.

El ministre ha apuntat que perquè aquest tercer vol fos immediat s’hauria de tenir ja el compromís del sector privat, però considera que seria “més assenyat” esperar després de l’estiu i que la ruta s’inclogués en el nou concurs que s’hauria de llançar abans de final d’any per renovar la concessió, que s’acaba al desembre.

D’altra banda, i pel que fa a la possibilitat d’ampliar el nombre de connexions, com per exemple amb vols cap a Palma de Mallorca, Gallardo ha revelat que ja es tenen les anàlisis fetes perquè des d’un primer moment es tenia clar que era una ruta amb “sinergies interessants per al mercat turístic”. Amb tot, s’ha volgut començar amb els vols a Madrid “pel component institucional”, el mateix argument que farà que es prioritzin les connexions amb París o Lisboa. En el cas de Mallorca, ha dit, “haurem d’analitzar el cost de la inversió per volar a París, la inversió per Lisboa, la possible inversió si es vol fer la connexió amb el mercat britànic i de totes les propostes decidir si les fem totes o prioritzar les que el Govern decideixi perquè implica un esforç pressupostari”.

Balanç
D’altra banda, i pel que fa al balanç de la ruta actual fins a Madrid, des del Govern ja s’havia informat que durant els primers sis mesos de funcionament s’havia assolit una ocupació mitjana del 52%, però avui Gallardo ha concretat que això es tradueix en un total de 4.176 passatgers. “La valoració és molt positiva i la mateixa companyia ens va manifestar que era la ruta de llançament que més èxit havia tingut en tota la història quant a índex d’ocupació”, ha afirmat el titular de Presidència, Economia i Empresa, que s’ha mostrat convençut que amb aquestes xifres a la mà “l’aposta era encertada”.

Pel que fa al perfil dels passatgers, la majoria fan anada i tornada i les ocupacions són similars, tant de Madrid a Andorra com al revés. Quant al destí dels viatgers, no tots venen fins a Andorra, sinó que n’hi ha que també es desplacen cap al Pirineu català. El 58% dels bitllets es venen per Iberia, el 22% a través d’agències i només un 1,4% els venen agències andorranes. “Segurament la tipologia d’agències andorranes estan més orientades a l’emissió i no a la recepció, per això aquest percentatge més baix”, ha apuntat.

Igualment, ha detallat que el 26% dels passatgers compra el bitllet durant l’última setmana abans del vol, un comportament que “va en la línia del que es produeix en el sector” i que s’ha donat arran de la pandèmia, ja que la incertesa davant de possibles repunts o canvis de criteris fa que tothom vagi més a última hora.

Finalment, i quant a les connexions que es poden fer des de l’aeroport de Madrid, les més habituals són cap a Galícia i Portugal.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.bondia.ad/economia/aportacio-de-capital-privat-tenir-el-vol-intersetmanal-madrid

La importació de carburants s’incrementa un 24,1% el primer semestre

En els sis primers mesos de l’any s’han importat fins a 83,55 milions de litres de carburants, un 24,1% més respecte els 67,3 milions de litres que es van importar el primer semestre de l’any passat, segons les dades fetes públiques avui pel departament d’Estadística i que corroboren la millora de l’activitat econòmica.

Aquest augment es fonamenta en els increments de la importació de gasolina sense plom i de gasoil de locomoció, un 44,3% i un 41,9% amb 4,9 i 12,5 milions de litres més, respectivament, ja que la importació de gasoil de calefacció ha disminuït un 4,9% i s’ha quedat en 24,8 milions de litres respecte els 26,1 milions importats en el mateix període de l’any passat.

Pel que fa a les dades de juny, el mes passat es van importar fins a 11,4 milions de litres de carburants, un 6,7% més respecte als 10,7 milions que es van importar els primers sis mesos del 2021. Si es pren de referència els darrers dotze mesos, la importació de carburants s’ha incrementat en un 19,7% ja que s’ha passat dels 142,1 milions de litres importats entre el juliol del 2020 i el juny del 2021 als 170,2 litres d’enguany.

D’altra banda, pel que fa a la importació de béns, en el primer semestre s’ha importat mercaderia per valor de 820,21 milions d’euros, un 47,3% més respecte 516,3 milions que van sumar les importacions els primers sis mesos del 2021. Tots els grups han presentat valors positius i Estadística ha destacat els increments registrats per energia (160,0%), alimentació (38,8%), begudes i tabac (79,3%), electrònica (66%), industrial (43,5%) i farmàcia-perfumeria (52,5%).

Quant a les dades de juny, el mes passat es va importar mercaderia per valor de 148,68 milions d’euros, un 32,1% respecte el juny del 2021, un augment degut a la variació positiva de tots els grups, i especialment dels relatius a industrial (61,8%), energia (121,9%), alimentació (25,5%), farmàcia-perfumeria (33,9%), electrònica (43,8%) i construcció (43,8%). Sense el grup de l’energia, el creixement de les importacions hauria estat del 27%.

Si es tenen en compte les dades dels darrers dotze mesos, les importacions han tingut un valor de 1.586,34 milions d’euros, un 33,6% respecte al mateix període anterior, segons destaca Estadística, que apunta que sense el grup d’energia, el valor de les importacions s’hauria incrementat un 26,8% en aquest període. 

Pel que fa al capítol de les exportacions, en el primer semestre de l’any s’han exportat béns per valor de 280,59 milions d’euros, un 295,1% respecte els primers sis mesos de l’any passat, si bé Estadística deixa clar que sense l’efecte l’exportació excepcional de la partida de diversos, concretament en el capítol d’obres d’art, del febrer passat, l’increment de les exportacions hauria estat del 13%.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.bondia.ad/economia/la-importacio-de-carburants-sincrementa-un-241-el-primer-semestre

Tributs reforçarà la inspecció duanera per controlar el pagament de l’IGI

El departament de Tributs i Fronteres reforçarà els controls a la frontera per vetllar perquè les persones que hagin adquirit béns fora el país i tinguin l’obligació de declarar-los i satisfer l’impost general indirecte (IGI) corresponent ho facin.

Així ho preveu el Programa anual d’actuació del Departament de Tributs i de Fronteres (DTF) del 2022, així com el pla de control fiscal del departament aprovat avui pel Govern, segons ha explicat el ministre de Finances i portaveu de l’Executiu, Eric Jover, que ha recordat que les persones que accedeixen al país amb mercaderies valorades en més de 900 euros han de complir amb aquesta obligació tributària, una obligació que en el cas d’aquells que hagin descomptat l’IVA de les mercaderies adquirides a l’estranger és a partir dels 300 euros.

A la vegada, Jover ha detallat que tot i que ja es va fer un règim simplificat per a aquesta declaració, el DTF està treballant per “fer encara més àgil aquest tràmit”, ja que “no s’està satisfet del tot” amb el règim inicial.

Interpel·lat sobre si es podia fer una estimació del frau fiscal que hi pugui haver, tant en el cas de la declaració de l’IGI a la Duana com de la resta d’impostos en general, el ministre ha recordat que des de Tributs i Fronteres s’està treballant en un estudi de bretxa fiscal per poder tenir precisament aquesta dada i actuar en conseqüència, tant des d’un vessant pedagògic recordant als obligats tributaris les seves obligacions com d’una ja més punitiva, ja que conèixer aquesta bretxa permetrà al servei d’inspecció “incidir més en un o altre impost”.

D’altra banda, el titular de Finances ha explicat que el Programa anual d’actuació del DTF aprovat dona seguiment als programes dels anys anteriors amb una “estratègia continuista”. Així, es referma l’aposta per la digitalització i es dona continuïtat al procés de desenvolupament d’un nou entorn per presentar declaracions de forma telemàtica, iniciat l’any 2019, pel qual durant el 2020 es va publicar la nova Oficina Virtual per a la presentació de l’IRPF i en el decurs de l’any 2021 s’hi va afegir la presentació de l’IS. Aquest exercici, el DTF, que haurà de fer també les adaptacions necessàries pel nou impost sobre les estades en allotjaments turístics, se centrarà a integrar la nova Oficina Virtual en el nou Portal del ciutadà, així com a implementar la resta de tràmits digitals que encara no es troben en aquest nou entorn.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.bondia.ad/economia/tributs-reforcara-la-inspeccio-duanera-controlar-el-pagament-de-ligi