El consum d’energia augmenta un 5% al mes de juny

Cerni Escalé: “Cal una llei del benestar amb indicadors concrets de qualitat de vida”

Dues setmanes després de la presentació pública Cerni Escalé, un dels impulsors de Concòrdia, valora la rebuda del moviment i avança algunes de les propostes que estan debatent per capgirar el model de país, com ara tirar endavant una llei del benestar que pugui guiar l’acció legislativa i l’acció del Govern amb indicadors concrets.

Quina ha estat la resposta rebuda?
Concòrdia vincula quatre aspectes que s’havien tractat de forma separada a l’agenda política com són el preu de l’habitatge; la inversió estrangera; el territori, l’urbanisme i la construcció; i un trencament molt important que està tenint Andorra de comunitat. I aquest plantejament global, entendre aquestes quatre crisis com una crisi única de país, ha fet que el missatge fos fàcil de reconèixer per a molta gent. És un missatge de benestar social enfocat a una problemàtica molt concreta que està vivint el país a dia d’avui. Crec que la rebuda de Concòrdia ha estat bona, i en part ho ha estat perquè la gent  s’ha sentit molt reconeguda amb aquestes problemàtiques. 

En la presentació es van exposar els problemes però no propostes per resoldre’ls.
L’objectiu de la presentació era parlar d’aquests neguits que estan a l’arrel del moviment i poder obrir un espai col·lectiu de discussió sobre aquests debats els pròxims dos mesos. I no volíem limitar els resultats als quals es pot arribar al final d’aquests dos mesos que ens hem donat per parlar amb la ciutadania però també amb actors econòmics i socials i veure quina és la seva diagnosi i les seves propostes i contrastar-les amb les que hem pensat fins ara.

Han iniciat ja aquestes reunions?
Fem una reunió els dijous a dos quarts de set de la tarda que és sempre oberta. De fet, més que una reunió el que fem és obrir les portes del local. Al marge hi ha hagut reunions de coordinació i debat i en una o dues setmanes esperem tenir comissions temàtiques constituïdes i un espai per a cada una d’elles en dies diferents de la setmana. I tot serà obert.

I quines propostes han pensat fins ara?
Una de les mesures concretes que estem debatent és la de crear una llei del benestar, que pugui guiar l’acció legislativa i de Govern amb indicadors concrets de qualitat de vida, i que sigui a partir d’aquests objectius que s’articulin la resta de polítiques. I cal modificar la Llei del sòl per tal d’ordenar l’urbanisme del país, també s’ha de modificar la Llei d’inversió estrangera i segur que d’altres, però hi ha un consens molt gran dins el grup que una de les primeres intervencions ha de ser aquesta.

Llei del benestar?
Tenim un problema de transferència intergeneracional del benestar, i això crec que es veu amb el debat de les pensions, amb el deute del Govern però també en la construcció i en la desandorranització del país, per la venda de propietats que eren andorranes però també per l’alta penetració al mercat andorrà d’empreses que venen de fora.  Hem de garantir de forma urgent que els nostres fills tinguin la mateixa qualitat de vida que hem tingut nosaltres. Per això aquesta llei del benestar, amb fites concretes i que ens pugui portar a pensar en el país més enllà dels cicles electorals. Cal una perspectiva política a llarg termini en aquest país, i probablement també compromisos que vagin més enllà de les qüestions incòmodes.

Volen fugir d’etiquetes, però en un eix tradicional esquerra-dreta cap a on mira Concòrdia?
Concòrdia es considera progressista. La visió d’esquerra és un Estat més gran i la de la dreta és un Estat més magre vetllant per a pal·liar alguna de les externalitats més negatives del mercat però deixant que aquest operi de forma autònoma. La dificultat d’Andorra és que la base fiscal fàcilment es redueix segons quins impostos s’apugen, aleshores la mida de l’Estat té una limitació natural. 

Aleshores?
Crec que no és tant una qüestió d’esquerres o dretes, sinó de com d’oberts estem al canvi i la transformació i que el principal repte d’Andorra a dia d’avui és saber recuperar el sentit de comunitat. Per a mi el més important és que el benestar torni a estar al centre de l’agenda política, no solament del discurs polític. Hem estat parlant de benestar però en realitat hem estat fent polítiques de mercat, polítiques econòmiques. Veiem una societat civil que és pràcticament inexistent en allò social. D’associacions amb objecte social n’hi ha poques al país pels habitants que té, i vivim en una societat que té diverses comunitats separades. Hem perdut molt lligam social els últims trenta o quaranta anys, i també hem perdut institucions que estaven pensades pel país. Hi ha una deriva molt forta d’homologació catalana de la legislació andorrana i quan les nostres lleis deixen de ser nostres passem a tenir alguns dels problemes que estem vivint.

Hi ha qui ja els ha batejat com l’esquerra radical.
D’això res. Som un moviment progressista que opera des de valors com ara la solidaritat i també l’esforç, i amb això m’hi sento molt reconegut.

També s’ha comentat que els falta experiència i que podrien captar el vot jove abstencionista.
Crec que ens falten experiències diferents de les que hem tingut fins ara i que el fet de venir de diferents sectors, diferents experiències personals i tenir perfils diferents és un  avantatge a l’hora de plantejar problemes que fa molts anys que duren. El que ens hem de plantejar és si trobarem solucions als problemes del país des de les perspectives que els han creat. Potser la manera d’enriquir més el debat és que hi hagi visions noves a la política andorrana. Però és un projecte transversal i al moviment s’han apropat persones de perfils i edats molt diferents i que participen de forma habitual en les reunions. 

L’objectiu és arribar a les eleccions?
Concòrdia té la vocació d’arribar a les eleccions però també la d’anar més enllà de les eleccions. I té la vocació d’oferir alternatives des del debat, des del diàleg ciutadà. I hi ha moltes maneres d’oferir alternatives. Una és des de la política de les institucions,  i el canal d’accés a aquest són les eleccions. Així, hi ha una aspiració de poder acostar aquest canal de la representació política però també volem estimular el debat, i per això no cal anar a unes eleccions. El nostre objectiu és poder formular candidatures en les pròximes eleccions però també poder incidir directament en el debat públic.

I ja els han trucat a la porta altres formacions? 
Som un lloc molt petit i ens coneixem entre tots. Hem estat en contacte amb persones que militen a d’altres formacions però en cap cas ens plantegem parlar ni de persones que han de formar candidatures, ni de pactes electorals fins que no estiguem constituïts com a partit. A més, volem centrar-nos en les idees, volem créixer primer des de l’ideari i construir a partir d’aquí. És trencar amb una manera d’entendre la política que ha estat molt transaccional durant molts anys i sovint ha estat més qüestió de qui que no de què. I el què ha de ser el centre del projecte polític.

També es diu que són la plataforma d’alguns que han abandonat el seu partit.
Som un grup de persones joves que hem començat a trobar-nos i crear aquest moviment i no hi ha cap gran misteri a darrere, més enllà de la inquietud i del compromís de les persones que han iniciat el moviment.

Es defineixen com a europositius però no volen saber res del mercat interior de la UE.
Tenim un dubte que és, ¿si la inversió estrangera no ha estat fins ara la solució als nostres problemes per què l’obertura total, un mercat molt més gran, hauria de ser-ho? Si la inversió estrangera que ens ha arribat massa sovint era substitutiva del teixit econòmic andorrà, per què obrir les portes de la nostra economia una mica més hauria de resultar en creixement? Creiem que hi ha altres maneres de créixer, que es pot créixer des de la singularitat. Creiem que s’ha de parlar amb Europa i que Europa són moltes veus, i una d’elles la UE. El que no creiem és que un acord d’associació dins del mercat únic amb la UE sigui l’única manera que Andorra té d’interactuar amb l’exterior i d’aconseguir acords que siguin positius.

Que passarien…
Hi ha moltes altres places multilaterals de les quals Andorra forma part i que es poden aprofitar més, i  podem aprofitar més també les nostres relacions bilaterals. Esperem a veure quin és el contingut de la proposta d’acord d’associació, però pensem que algunes de les premisses de l’entrada al mercat únic són incorrectes i que existeixen riscos ocults dels quals encara no hem parlat.

I quin marge hi ha per canviar el model de relació amb la UE després de més de set anys de negociació i quan es preveu tancar l’acord el segon semestre del 2023?
La Unió Europea és un interlocutor seriós, molt acostumat a la negociació internacional, que entén que negocia amb els representants democràtics escollits, i que una orientació per a l’acord pot canviar si el mandat popular canvia. Amb tot, l’acord ja l’estem aplicant.

Com? 
Sí, ja estem aplicant l’acord d’associació abans del referèndum i això es veu amb la Llei de protecció de dades, amb la Llei de contractació pública i amb altres textos. Ens estem apropant a Europa sense que hi hagi hagut un debat de país sobre aquestes qüestions. Els andorrans ens hem de convèncer que el futur d’Andorra depèn de nosaltres, que de solucions no ens en donaran els que venen de fora, sinó que venen d’allò que fem nosaltres el dia a dia, que el canvi ha de venir de dins cap a fora i no de fora cap a dins.

L’acord d’associació s’ha plantejat com la pedra angular del model econòmic, com ha de ser aquest model?
Andorra ha d’estar oberta a la inversió estrangera però a aquella que sigui veritablement diversificadora. Si una empresa de fora vol obrir un restaurant que està sota un globus aerostàtic això pot ser interessant perquè és una oferta singular i diferent. Per tant s’ha d’establir diferències entre la inversió estrangera i, sobretot, hem de créixer en qualitat de vida més que no en nombre de visitants o quantitativament. De res serveix que quatre o cinc persones siguin més riques si hi ha una situació que impedeix que una majoria de gent pugui viure de forma tranquil·la. 

Lligàveu el problema de l’habitatge a la inversió estrangera, com es pot pal·liar aquesta problemàtica?
S’ha de limitar de forma estricta la inversió estrangera en immobles. I s’ha de canviar el requisit d’invertir 400.000 euros en immobles per a l’obtenció de la residència passiva. Hi ha també una qüestió constructiva, s’està construint molt, on no toca, i s’està construint, a més, pagant molt poc. Ara mateix hi ha una bonificació del 70% de l’impost de construcció si el destí és el lloguer, però al cap de deu anys es pot fer un canvi de destí i, en molts casos es fa el canvi de forma automàtica a vendre sense haver pagat el 70% de l’impost. Hem intentat facilitar la construcció com a resposta al problema de l’habitatge i el que hem aconseguit és construir sense ordre ni escala en llocs on no hauríem d’haver intervingut i no hem pal·liat el problema real, que segueix sense solucionar-se, a la vegada que n’hem creat un altre com és de l’excessiva densitat. 

Parlava d’urbanisme però els POUP permeten el que permeten.
Hi ha un gran descontrol. Devem ser un dels únics països del món on hi ha una piscina al mig d’una zona industrial. Calen sostres de població, seqüencialitzar les noves urbanitzacions que sorgeixin i cal també un pla nacional d’infraestructures que inclogui tots els serveis públics. I també és molt important regular bé els usos.

Han criticat les inversions en turisme, com ha de ser el model turístic? 
El turisme és essencial per a l’economia andorrana i advoquem per reorientar-lo. Tenim una portaventurització del turisme a Andorra i creiem que hi ha maneres alternatives de promocionar el nostre país a l’exterior i que és important atraure turisme de qualitat i no en grans nombres. L’important és que la despesa dels turistes sigui més elevada, trobar alternatives de transport públic per no tenir tants cotxes a les nostres valls i oferir experiències que siguin diferents de les del nostre entorn, que és el que acaba portant turisme de rendes més altes i que té un major impacte econòmic per al país amb un menor nombre de persones.

Deia que s’havia perdut comunitat, com es recupera? 
La comunitat es recupera des de les tradicions conjuntes. També amb la creació d’espais urbans agradables i en els quals es puguin reunir les persones, on l’oferta d’oci no estigui separada de la geografia urbana. I s’ha de fomentar també el tercer sector. El Govern ha de fer un esforç molt actiu actualitzant el registre d’associacions, creant incentius perquè les persones s’organitzin entorn de grups d’interès. Tenim l’avantatge de ser un Estat petit i hauria de ser obligatori que el Consell General, quan tracta legislació sobre matèries específiques que coincideixen amb l’objecte d’associacions, aquestes participin en el procés legislatiu.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.bondia.ad/entrevistes/cerni-escale-cal-una-llei-del-benestar-amb-indicadors-concrets-de-qualitat-de-vida

Pyrénées : Andorre va ouvrir son tout premier casino à l’automne prochain

Prendre conseil auprès des professionnels

Bien évidemment, investir en Andorre, s’y installer pour faire des affaires à l’extérieur de la principauté, adopter le statut de résident passif au moment de la retraite… ne se fait pas sur un coup de tête. Il est capital de s’entourer de professionnels locaux du droit – avocats, notaires, sociétés spécialisées dans l’expatriation, l’investissement et l’entrepreneuriat – pour mesurer toutes les conséquences de votre projet. Et, bien sûr, vérifier que ce que vous envisagez est conforme à la convention fiscale signée entre la France et la principauté, faute de quoi l’optimisation fiscale pourrait vite se transformer en redressement !

Placer ses actifs dans une banque andorrane – elles ont bonne réputation – peut être une stratégie payante, à condition, là encore, de disposer d’un statut de résident fiscal, seul moyen de profiter de la fiscalité avantageuse du pays.

Précisons pour terminer que les différents statuts de résidence – passif ou actif – ne donnent pas droit à l’obtention de la nationalité andorrane. Pour cela, il est nécessaire d’avoir vécu 20 ans sans interruption dans la principauté, d’avoir passé, avec succès, un examen sur la langue du pays (le catalan) et son histoire, puis de renoncer à sa nationalité précédente, Andorre n’autorisant pas la double nationalité.

Prendre sa retraite en Andorre ?

Certes Andorre, pays montagnard, fait moins rêver que le Portugal, la Grèce, le Maroc ou l’île Maurice. Néanmoins, on l’aura compris, la principauté offre des avantages fiscaux qu’il est difficile de ne pas considérer.

Des avantages fiscaux qui sont d’autant plus performants que l’on est domicilié fiscalement en Andorre avec le statut de « résident passif », réservé à ceux qui n’exercent pas d’activité professionnelle lucrative.

Pour cela, il faut disposer de quelque argent de côté, puisque les autorités locales demandent d’investir localement au moins 350 000 €, soit dans un bien immobilier, soit dans des entreprises, soit en les déposant simplement sur un compte personnel dans une banque andorrane.

Comme les professionnels exerçant une activité à l’international, vous devrez déposer une caution de 50 000 € auprès de l’Autorité financière andorrane (AFA), et 10 000 € par personne à charge. Vous devrez aussi montrer un casier judiciaire vierge et vous soumettre à un examen médical réalisé par le service médical de l’immigration. Vos revenus devront être suffisants (300% du salaire minimum du pays) et vous devrez prouver que vous disposez d’une assurance maladie privée. Enfin, un séjour minimal de 90 jours par an est demandé pour tout résident passif en Andorre.

Si votre dossier est accepté, vous pourrez percevoir votre pension de retraite française sur votre compte bancaire andorran. Elle sera imposée aux taux locaux (entre 5% et 10%) et vous serez exonéré de CSG, CRDS et CASA (contribution de solidarité pour l’autonomie). Vous ne paierez pas d’impôt sur la fortune immobilière (IFI), les dividendes que vous percevez ne seront pas taxés, pas plus que votre succession ou vos donations.

Si vous disposez d’un patrimoine immobilier, il peut être judicieux de créer une société patrimoniale (SPA), version locale de la société civile immobilière (SCI) française, mais avec une fiscalité plus avantageuse.

La SPA permet non seulement de détenir des biens en Andorre – par exemple votre résidence sur place que vous pourrez louer lorsque que vous n’y résiderez pas – mais aussi de l’immobilier à l’étranger. Ainsi, si vous avez des biens immobiliers en France, une fois placés dans la SPA, ils ne seront pas assujettis à l’impôt sur les sociétés (plafonné à 10%) sauf si vous les louez. La SPA facilité également la transmission de son patrimoine à ses héritiers.

INVESTIR EN ANDORRE, OU Y PRENDRE SA RETRAITE ? (2/2)

Que ce soit pour investir dans l’immobilier ou y prendre sa retraite, la principauté a des arguments pour attirer les investisseurs.

Nous avons commencé hier à nous intéresser au cas de l’Andorre, la principauté des Pyrénées qui dispose d’une fiscalité très intéressante. Si elle l’est pour les entrepreneurs, elle l’est aussi pour ceux qui veulent investir dans l’immobilier.

Le marché immobilier en Andorre est restreint : le pays est petit (468 km2), les constructions neuves peu nombreuses, les biens locatifs sont insuffisants, le foncier disponible est rare… tout cela fait que les prix peuvent être élevés.

Récemment, un penthouse (donc au dernier étage) de 126 m2 dans un grand chalet neuf à Escaldes-Engordany, avec 3 chambres, 2 salles de bain, une terrasse, deux parkings et une cave était proposé à 1 250 000 € (soit 9 900 € le m2). Dans le centre-ville de Canillo, on trouve un appartement de 55 m2 au rez-de-chaussée, avec 2 chambres pour 195 000 € (soit un peu plus de 3 500 €/m2).

Le locatif a ses avantages

Andorre accueille 9 millions de touristes chaque année, notamment pour les sports d’hiver, et réalise 30% de son PIB dans les activités touristiques. Y investir dans l’immobilier peut donc avoir du sens, tout en ayant en tête que les rendements locatifs sont généralement compris entre 1% et 3%, mais peuvent atteindre 7% et même jusqu’à 15% pour les locations saisonnières.

Bien évidemment, la rentabilité locative dépendra du prix d’achat, de la qualité du bien et de sa localisation géographique. Par conséquent, on ne peut que conseiller de passer quelques jours – voire quelques semaines – sur place pour bien apprécier la situation géographique, les commodités et la vie locale, les facilités (ou non) de déplacement, etc.

On ne sera pas surpris d’apprendre que la fiscalité andorrane sur l’immobilier est avantageuse. L’acheteur devra s’acquitter de « frais de notaire » qui se composent de frais de notaire proprement dits, généralement compris entre 600 € et 1 200 € + 0,1% de la valeur du bien, et de l’impôt sur les transmissions patrimoniales (ITP) représentant 4% du prix de vente. A cela peuvent, bien entendu, s’ajouter des frais d’agence immobilière (entre 5% et 10% du prix de vente).

Vous aurez ensuite à payer des impôts locaux chaque année, qui varieront en fonction de la commune et de la superficie du logement. A la revente, vous aurez à payer un impôt sur les plus-values qui dépend de la durée de détention du bien : 15% si la revente a lieu dans l’année suivant l’achat, 13% si la revente se fait au bout de 2 ans, 10% au bout de 3 ans, etc. L’impôt disparaît complètement après une détention de 10 ans.

Prendre sa retraite en Andorre ?

Certes Andorre, pays montagnard, fait moins rêver que le Portugal, la Grèce, le Maroc ou l’île Maurice. Néanmoins, on l’aura compris, la principauté offre des avantages fiscaux qu’il est difficile de ne pas considérer.

Des avantages fiscaux qui sont d’autant plus performants que l’on est domicilié fiscalement en Andorre avec le statut de « résident passif », réservé à ceux qui n’exercent pas d’activité professionnelle lucrative.

Pour cela, il faut disposer de quelque argent de côté, puisque les autorités locales demandent d’investir localement au moins 350 000 €, soit dans un bien immobilier, soit dans des entreprises, soit en les déposant simplement sur un compte personnel dans une banque andorrane.

Comme les professionnels exerçant une activité à l’international, vous devrez déposer une caution de 50 000 € auprès de l’Autorité financière andorrane (AFA), et 10 000 € par personne à charge. Vous devrez aussi montrer un casier judiciaire vierge et vous soumettre à un examen médical réalisé par le service médical de l’immigration. Vos revenus devront être suffisants (300% du salaire minimum du pays) et vous devrez prouver que vous disposez d’une assurance maladie privée. Enfin, un séjour minimal de 90 jours par an est demandé pour tout résident passif en Andorre.

Si votre dossier est accepté, vous pourrez percevoir votre pension de retraite française sur votre compte bancaire andorran. Elle sera imposée aux taux locaux (entre 5% et 10%) et vous serez exonéré de CSG, CRDS et CASA (contribution de solidarité pour l’autonomie). Vous ne paierez pas d’impôt sur la fortune immobilière (IFI), les dividendes que vous percevez ne seront pas taxés, pas plus que votre succession ou vos donations.

Si vous disposez d’un patrimoine immobilier, il peut être judicieux de créer une société patrimoniale (SPA), version locale de la société civile immobilière (SCI) française, mais avec une fiscalité plus avantageuse.

La SPA permet non seulement de détenir des biens en Andorre – par exemple votre résidence sur place que vous pourrez louer lorsque que vous n’y résiderez pas – mais aussi de l’immobilier à l’étranger. Ainsi, si vous avez des biens immobiliers en France, une fois placés dans la SPA, ils ne seront pas assujettis à l’impôt sur les sociétés (plafonné à 10%) sauf si vous les louez. La SPA facilité également la transmission de son patrimoine à ses héritiers.

Prendre conseil auprès des professionnels

Bien évidemment, investir en Andorre, s’y installer pour faire des affaires à l’extérieur de la principauté, adopter le statut de résident passif au moment de la retraite… ne se fait pas sur un coup de tête. Il est capital de s’entourer de professionnels locaux du droit – avocats, notaires, sociétés spécialisées dans l’expatriation, l’investissement et l’entrepreneuriat – pour mesurer toutes les conséquences de votre projet. Et, bien sûr, vérifier que ce que vous envisagez est conforme à la convention fiscale signée entre la France et la principauté, faute de quoi l’optimisation fiscale pourrait vite se transformer en redressement !

Placer ses actifs dans une banque andorrane – elles ont bonne réputation – peut être une stratégie payante, à condition, là encore, de disposer d’un statut de résident fiscal, seul moyen de profiter de la fiscalité avantageuse du pays.

Précisons pour terminer que les différents statuts de résidence – passif ou actif – ne donnent pas droit à l’obtention de la nationalité andorrane. Pour cela, il est nécessaire d’avoir vécu 20 ans sans interruption dans la principauté, d’avoir passé, avec succès, un examen sur la langue du pays (le catalan) et son histoire, puis de renoncer à sa nationalité précédente, Andorre n’autorisant pas la double nationalité.

TEXTO PROPIEDAD: https://la-chronique-agora.com/investir-andorre-prendre-retraite-2/

ANDORRE : LES INVESTISSEMENTS

Les IDE en chiffres
Pendant de nombreuses années, le statut d’Andorre en tant que « paradis fiscal » a attiré les investissements étrangers. Au cours des dernières années, le gouvernement andorran a cherché à établir un cadre réglementaire moderne et transparent et à promouvoir la diversification et la croissance. La CNUCED ne publie aucune information sur les données d’IDE sur Andorre. Selon Standard & Poors, en 2018, les entrées d’IDE représentaient 5,5% du PIB, contre 3,1% l’année précédente. L’Espagne et le Luxembourg sont les plus gros investisseurs en Andorre, représentant plus de la moitié des entrées (respectivement 40,3% et 19,7%). Les investissements les plus importants sont dans l’immobilier et la construction (37,9% du total des IDE), l’immobilier (30,8%), le commerce de gros et de détail (18,3%) et les services financiers reçoivent plus de 10% des entrées (données Invest in Andorra). Malgré la pandémie de Covid-19, Andorre a suscité l’intérêt des investisseurs étrangers: : au premier semestre 2021, 535 autorisations ont été accordées, soit 93 % de plus qu’à la même période en 2019 et 254 % de plus qu’en 2020 (gouvernement andorran).

L’économie du pays est ouverte aux IDE depuis l’approbation d’une loi sur les investissements étrangers en 2012. Les entreprises étrangères sont désormais autorisées à conserver la propriété à 100% de leurs entreprises (bien qu’une approbation gouvernementale doive être obtenue). Cependant, avant même l’introduction de la nouvelle loi, plus de 200 activités économiques (y compris la médecine esthétique, la fabrication, la radiodiffusion, le commerce électronique, la recherche et le développement, etc.) étaient déjà pleinement ouvertes aux investissements étrangers. Le gouvernement andorran s’est engagé à normaliser ses politiques, notamment en levant le secret bancaire. Le cadre juridique d’Andorre s’est adapté aux normes internationales. Les lois les plus importantes adoptées par le Parlement pour soutenir l’ouverture économique sont la loi sur les sociétés (octobre 2007), la loi sur la comptabilité des entreprises (décembre 2007) et la loi sur l’investissement étranger (avril 2008 et juin 2012). La Principauté a donc été retirée de la liste des paradis fiscaux, mais son attractivité auprès des investisseurs internationaux en a souffert. Alors que la charge fiscale du pays reste plus faible que la moyenne européenne, le gouvernement andorran a introduit un impôt sur le revenu à la demande de l’OCDE. La taxe s’applique à toute personne résidant dans la principauté pendant au moins 183 jours dans une année civile, à un taux maximal de 10%. Le gouvernement d’Andorre a également assoupli ses lois sur la résidence et les investissements afin de rendre le pays plus attractif pour les investisseurs étrangers. Une personne doit maintenant passer 90 jours par an dans la principauté pour être admissible à la « résidence passive », contre 180 jours auparavant. Les étrangers ont désormais les mêmes droits de propriété que les citoyens. De plus, les institutions financières et les banques andorranes utilisent les normes internationales d’information financière (IFRS) à des fins comptables depuis 2017 et, en mars 2019, le pays a rejoint l’espace unique de paiement en euros (SEPA), qui devrait rendre les virements bancaires à destination et en provenance d’Andorre plus transparents. Andorre présente de nombreux avantages pour les investisseurs internationaux: la position géographique du pays entre la France et l’Espagne offre un marché attractif pour les investisseurs; les cotisations sociales et patronales sont relativement faibles, ce qui conduit à des coûts de fonctionnement compétitifs. De plus, le marché du travail de la Principauté est flexible, multilingue et bien adapté aux besoins des entreprises.

Salvaguardar la pagesia

Sense ella, la davallada de la qualitat de vida no tindria aturador

Fa una setmana la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, publicava aquí al Diari d’Andorra un detallat article referit a la recentment aprovada Llei per al desenvolupament i la diversificació dels sectors ramader i agrícola. La ministra, que de fa molts anys està vinculada al ministeri, com a tècnica, com a directiva i ara exercint de màxima responsable del departament, té els coneixements i l’experiència adequada per vetllar amb tota la cura de món per la pagesia andorrana, conjuntada a la vegada amb tota una sèrie de factors econòmics, bàsicament del sector turístic, que han de conviure amb el sector primari, el de l’agricultura i la ramaderia. És bo recordar la llarga trajectòria de la ministra i valorar-ne la competència quan hem de tractar un dels principals reptes d’Andorra com a país, justament el de “la perdurabilitat de la ramaderia, una necessitat”, com encapçalava l’article la ministra Calvó. És bo, i s’agraeix, notar dels responsables públics, i més quan es tracta de càrrecs principals, el compromís davant dels problemes, l’assumpció de projectes i la seva execució. No s’entendria un executiu amb les funcions esmorteïdes o amb el tarannà de qui dia passa any empeny. Per sort, i malgrat totes les complicacions i conjuntures lligades al sector, la pagesia andorrana pot comptar amb el suport del Govern i això també s’ha de valorar i agrair. Perquè el suport econòmic, o les subvencions pròpiament dites, segons el padral de cada casa o explotació, són no tan sols un suport directe i benvingut, sinó que també suposen un suport emocional per les famílies pageses, dedicades a la terra i al bestiar de dècades, de generacions i amb un horitzó que si bé no és borrós, sí que dibuixa un envelliment generacional de braços i de cames que passin al davant. Sense la seva tasca agrícola i ramadera, la fesomia del país no tindria la característica de muntanya i seria el bosc qui ocuparia allò que ara són pastures o conreus. Un paisatge definit com a mosaic, amb diferents extensions i combinats de conreus, de pastures, de franges de bosc de ribera i envoltant els boscos de pins i el rocam. Un paisatge modelat durant molts segles, dia i dia i que si minva o desapareix l’activitat agrícola o ramadera, aviat comença a canviar, a poblar-se de brolla i més endavant a quedar colgat de pins. Ho veiem, malauradament, arreu del Pirineu, on es manté la cultura pagesa, però amb un afebliment evident de punta a punta de la serralada.

El relleu generacional és un dels factors determinants en la bona salut del sector primari, una feina que requereix, i més a muntanya, unes bones condicions físiques, de cama forta i de braços ferrenys. Ho saben els pagesos que es van fent grans i ho saben els joves que s’hi dediquen i veuen com els seus predecessors arriba el dia en què les cames ja no són les que eren i la feina costa més de fer. I, és clar, ho sap l’administració andorrana, conscient que si es trenca la cadena generacional per manca de suport suposaria un daltabaix molt greu. Escrivia la ministra Calvó en el seu article: “La continuïtat de les explotacions agrícoles i ramaderes, que també contribueixen al desenvolupament econòmic i social del nostre país per mitjà del manteniment del territori, i en particular de les nostres muntanyes, és indispensable. Sense el suport de totes les institucions, les explotacions d’alta muntanya com les nostres difícilment poden perviure. És per aquesta raó, doncs, que és imprescindible atendre l’esforç del sector i impulsar una llei que dona palanques als titulars de les explotacions que també tenen per objectiu garantir-ne la perdurabilitat.” Tant de bo que aquestes “palanques” puguin contribuir per molts anys i dècades a una bona vitalitat de la pagesia andorrana.

Els pagesos joves són els que tenen el futur a les seves mans. Ja la Llei d’Agricultura i Ramaderia, de l’any 2000, que va ser un gran pas, parlava dels joves, considerat joves els de menys de quaranta anys, com a peça indispensable. Els que ho eren fa vint-i-dos anys, de pagesos joves, ara deuen ratllar els cinquanta o seixanta anys d’edat i han de saber que poden tirar endavant. Per això cal oferir-los tot el suport per crear un clima favorable al desenvolupament agrícola i ramader. I si poden incorporar altres ingressos, com ara la possibilitat de compaginar l’activitat amb poder oferir allotjament en estances que tenen la seva arquitectura tradicional, com contempla la nova llei, doncs ja va bé, sempre que es faci amb cura i com a complement, perquè d’altra manera perdria tot el sentit. Tot sigui per mirar de salvaguardar la pagesia andorrana, sense la qual la davallada de la qualitat de vida, entesa per tenir un entorn on puguin respirar el cos i l’esperit, no tindria aturador.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.diariandorra.ad/noticies/opinio/2022/07/30/salvaguardar_pagesia_204866_1129.html

Els mossos reclamen a la frontera multes impagades als conductors andorrans

L’autoritat catalana atura els vehicles amb matrícula andorrana per controlar les vegades que ha estat enxampat per un radar

Els mossos d’esquadra estan portant a terme una nova tongada de controls a la sortida de la duana espanyola, a la frontera del riu Runer, a l’alçada de la rotonda d’Adrall. Els agents de la policia catalana aturen els conductors amb matrícula del Principat que van direcció a Espanya i els reclamen la totalitat dels imports de les sancions que tenen acumulades.

No és la primera vegada aquest mes que es porten a terme aquests controls per part dels mossos. L’objectiu de les inspeccions és demanar la documentació dels conductors per controlar mitjançant la seva informació interna les vegades que el vehicle interceptat ha estat enxampat per un radar a Catalunya durant l’últim any i que aboni els imports per excés de velocitat que tingui pendents.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2022/07/29/els_mossos_reclamen_frontera_multes_impagades_als_conductors_andorrans_204845_1125.html?ret=eyJSRVNVTFRBRE9fRU5WSU8iOiJPSyIsIkVSUk9SX1ZBTElEQUNJT04iOiJGQUxTRSIsIkVSUk9SX1BFUkZJTCI6bnVsbCwiRVJST1JFU19WQUxJREFDSU9OIjpbXSwiTVNHIjoiRWwgc2V1IGNvbWVudGFyaSBoYSBlc3RhdCBlbnZpYXQuIn0=#detail-comments-form

Els mossos reclamen a la frontera multes impagades als conductors andorrans