Fitch Upgrades Andorra to ‘A-‘; Outlook Stable

Fitch Ratings – Frankfurt am Main – 08 Jul 2022: Fitch Ratings has upgraded Andorra’s Long-Term Foreign-Currency Issuer Default Rating (IDR) to ‘A-‘ from ‘BBB+’. The Outlook is Stable.

A full list of rating actions is at the end of this rating action commentary.

KEY RATING DRIVERS

The upgrade of Andorra’s IDRs reflects the following key rating drivers and their relative weights:

Medium

Return to Fiscal Surpluses: The improved recovery momentum has boosted the government’s revenues in 2021 and limited expenditure on Covid-19 support measures. As a result, the general government fiscal deficit stood at 1.1% of GDP, much better than our forecast of 3.5% of GDP at the time of the last review. This compares with the ‘A’ rated median at 5.2% of GDP and the eurozone weighted average at 5.1% of GDP. From 2022, we expect the general government fiscal balance to turn into surpluses as strong economic momentum continues and new revenue sources (environmental and tourist taxes) come on stream. Andorra’s significantly stronger fiscal outturns compared with peers highlight fiscal flexibility and the government’s effective management in times of economic stress.

Debt Firmly on the Downward Trajectory: Andorra’s gross general government debt (GGGD)-to-GDP ratio was stable in 2021 at 46.2%. up from 35.4% before the pandemic. This compares favourably with the ‘A’ rated median at 56% and the eurozone at 97.4%. We expect the GGGD-to-GDP ratio to enter a downward trajectory over the forecast horizon, reaching 35.1% in 2024. The steeper debt reduction path than peers will be achieved owing to a rapid economic rebound, a return to solid primary surpluses and a rundown of the government’s deposits accumulated due to relatively large Eurobond issuances. As of end-2021, the central government’s liquid assets stood at EUR445 million, equal to 15.8% of GDP.

Publication of External Balance Sheet Statistics: The recent publication of international investment position and balance-of-payments statistics bolstered our confidence in the strength of Andorra’s external position. According to its most recent publication, Andorra’s net international investment position was strongly positive at 265% of GDP in 2020, significantly better than the authorities’ initial estimate of 210% of GDP and the ‘A’ rated median at -10% of GDP. These estimates are consistent with Andorra’s large and stable current account surplus owing to its prominent banking and tourism sectors. The balance of payments statistics, first published in mid-2021, showed a surplus of 15.6% in 2020, one of the largest in our rated universe.

Low

Build-up of FX Reserves: The build-up of foreign exchange (FX) reserves has strengthened Andorra’s shock absorption capacity. Although full euroisation of its economy eliminates the exchange-rate risk on the sovereign balance sheet, it does not on its own reduce the economy’s dependence on external funding. Andorra’s large banking sector (590% of GDP) relies to a large extent on non-resident deposits, which could be prone to outflows in an event of extreme stress.

The build-up of EUR240 million in FX reserves, which the government plans to increase to EUR340 million (10.8% of GDP) by the end of the year, serves to some extent as a mitigant for the absence of the lack of lender of last resort for the banking system. However, we do not consider it equivalent to a lender of last resort. Andorran banks are highly liquid and adequately capitalised and customer deposits have proved stable at times of stress in the past.

Andorra’s ‘A-‘ IDRs also reflect the following key rating drivers:

Small Economy with Strong Fundamentals: Andorra’s credit profile is supported by high GDP per capita (1.5x the ‘A’ median), favourable governance indicators and a strong external position. The record of fiscal prudence is reflected in a low level of general government debt that provided the government with ample space to respond to recent external shocks. These credit strengths are set against the economy’s small size and limited diversification, which exposes it to shocks. Andorra’s large banking sector (590% of GDP in 2021) poses risks to the economy and the government’s balance sheet, although these risks are mitigated by the high liquidity of the system and newly-created FX reserves.

Strengthening Economic Recovery: The economy rebounded much more strongly in 2021 than we previously expected, at 8.9% compared with our forecast of 6.6% at the time of the last review, following a contraction at 11.2% a year before. Despite a very bad winter season caused by the mobility restrictions on the border with the EU, the construction sector expanded strongly (+23.5% increase in real terms), driving the economic recovery. We expect another year of strong economic growth in 2022 as the tourism sector rebounds. To reflect this, we have revised up our real GDP forecast for 2022 to 7.6% from 5.2% previously. In 2023 and 2024, we expect growth to slow markedly owing to base effects and the low growth potential of the economy. Under our baseline projections, the economy will expand by 4.3% in 2023 and 1.5% in 2024. However, there are downside risks to our macroeconomic forecast for the EU relating to the increased likelihood of disruption in the gas supplies from Russia, which could have negative knock-on effects on Andorran growth.

Relative Resilience to the Geopolitical Crisis: Andorra’s economy and the government’s balance sheet have so far been fairly insulated from the effects of war in Ukraine. We expect inflation to increase to 5% in 2022, lower than our forecast for the eurozone at 6.5%, as Andorra’s long-term energy contract covering half of the country’s energy needs limits the rising cost. In addition, large cash reserves at the state-owned energy company allowed the government to keep energy prices stable during the heating season.

Fiscal measures to curb inflation amount to only 0.3% of GDP so far in 2022 as the government prioritises supporting the Andorran residents as opposed to tourists who form a significant share of consumption. Andorra also does not have an army and the number of refugees it hosts is limited due to low connectivity with the rest of Europe. Finally, we expect the government’s debt servicing cost to remain stable over the forecast horizon, despite rising borrowing costs worldwide. The upcoming debt repayments are already secured with fiscal reserves and the next bond repayment is due in 2027.

ESG – Governance: Andorra has an ESG Relevance Score (RS) of ‘5[+]’ for both Political Stability and Rights and for the Rule of Law, Institutional and Regulatory Quality and Control of Corruption, as is the case for all sovereigns. These scores reflect the high weight that the World Bank Governance Indicators (WBGI) have in our proprietary Sovereign Rating Model. Andorra has a high WBGI ranking at 91.7 percentile, well above the ‘A’ median, reflecting strong institutional capacity and effective rule of law.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.fitchratings.com/research/sovereigns/fitch-upgrades-andorra-to-a-outlook-stable-08-07-2022

El programa Scale Lab de Crèdit Andorrà invierte en cuatro nuevas startups

 El programa de hiperaceleración empresarial de Crèdit Andorrà, Scale Lab Andorra, ha invertido en cuatro nuevas startups, ha explicado la entidad bancaria este jueves en un comunicado.

Son Miss Tipsi, que ofrece un software de gestión integral para bares y restaurantes; BeJao, que ayuda a entrenar de forma estructurada tanto en casa como en el gimnasio; ELEM, que permite a biomédicas calcular casos con alto rendimiento para predecir la seguridad y eficacia de productos terapéuticos para el corazón; y Box2box, servicio de alquiler de trasteros 100% online.

Miss Tipsi digitaliza los procesos y elimina posibles errores humanos, y más de 1.500 hosteleros confían en esta solución que permite agilizar el trabajo tanto de sala como de cocina y acceder a los informes y al control del local en tiempo real.
Esta empresa fue la ganadora del premio Horeca Challenge del año 2021 dentro de la categoría de Proyectos de optimización de la rentabilidad.

 BeJao es una startup catalana que permite a sus usuarios entrenar de manera estructurada siguiendo planes de entrenamiento desde una aplicación móvil y ayuda a los creadores de contenido de fitness a monetizar sus entrenamientos.

La compañía «ya tiene una fuerte implantación en España en los primeros 15 meses de operaciones», y planea extenderse a Francia, Italia, Reino Unido y Estados Unidos.

ELEM es una empresa que cuenta con una tecnología de modelización de la fisiología humana y de las enfermedades desarrollada con los superordenadores del Barcelona Supercomputing Center (BSC).

Desplegada en la nube, la plataforma V Heart (TM) de ELEM «permite a las empresas biomédicas calcular miles de casos con un alto rendimiento, utilizando modelos humanos para predecir la seguridad y la eficacia de productos terapéuticos para el corazón y acelerar el desarrollo de nuevos tratamientos».

 Finalmente, Box2box ofrece un servicio de alquiler de trasteros 100% online y «permite a los usuarios almacenar sus pertinencias de manera fácil y sin esfuerzo».

  La solución ofrece una gestión digital que permite que la empresa recoja, almacene y genere un inventario ‘online’ de los objetos para entregarlos cuando el cliente lo necesite; de esta manera, el usuario puede escoger de su inventario las pertinencias que quiere recuperar y Box2box las entrega en el lugar indicado.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.europapress.es/catalunya/andorra-01111/noticia-programa-scale-lab-credit-andorra-invierte-cuatro-nuevas-startups-20220421152811.html

Laura MasRecentment hem avaluat, des de la perspectiva comunal, l’estratègia per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), marcats en l’Agenda 2030 i promoguda per les Nacions Unides. Aquest fet ens ha permès prendre plena consciència, una vegada més, que som hereus i deixem herència i, per tant, que la responsabilitat dels ciutadans, de les empreses, de les entitats i encara més dels qui pilotem els ens públics és la d’invertir pensant en el futur.

Encamp i el Pas de la Casa necessiten que invertim en el futur de les nostres ciutadanes i ciutadans i que, alhora, canviem la tendència i generem noves oportunitats, per assegurar precisament aquest futur, i necessiten que ho fem complint principalment amb tres criteris: millorar la qualitat de vida de les persones, assegurar la sostenibilitat i reactivar l’economia.

Hi ha inversions a Encamp i al Pas de la Casa que veuran la llum en un any i n’hi ha que necessitaran més marge de temps. Però el denominador comú de les inversions previstes per part de l’actual comú de la parròquia no és el temps, sinó que és el de transformar en positiu, amb una mirada respectuosa cap a l’entorn i posant al centre de les decisions les persones de la parròquia. I si per tirar-ho endavant cal finançament, o renunciar a accions no prioritàries, és la responsabilitat de qui governa de fer-ho.

Una columna al Diari no permet explicar amb detall els 7,4 milions d’euros invertits durant l’any 2020 (en plena pandèmia), els 9,1 milions d’euros invertits el 2021 o els 11,3 milions previstos per enguany. Quan sigui el moment d’avaluar la feina feta fins a la data, hi ha qui ho farà comptant inauguracions, percentatges d’endeutament o milers d’euros invertits… Però, i si les avaluacions les fem pensant si les inversions contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones de la parròquia, si asseguren un planeta més sostenible i si fan que la població pugui guanyar-se millor la vida? És a dir, i si les avaluacions les fem tenint en compte tots els costos i també tots els beneficis econòmics i socials que comporten?

* Laura Mas, Cònsol major d’Encamp

L’FMI demana més inversió pública per enfortir el creixement econòmic

El fons rebaixa dues dècimes les perspectives econòmiques fetes pel Govern

El Fons Monetari Internacional (FMI) vol més inversió per part del Govern d’Andorra. Una delegació de l’organització va estar al Principat els últims quinze dies per dur a terme l’avaluació anual a la qual el país s’ha de sotmetre per tal de poder seguir sent-ne membre. Entre les conclusions inicials de l’informe –les finals s’esperen abans de l’estiu, segons va explicar el secretari d’Estat d’Afers Internacionals, Marc Ballestà–, l’FMI demana a l’executiu que augmenti la despesa pública per tal d’ajudar els sectors econòmics a reactivar l’economia. “Hi ha una àmplia evidència de l’existència de bretxes d’inversió en tots els sectors, per la qual cosa la capacitat fiscal disponible podria aprofitar-se per augmentar la inversió pública”, assenyala l’FMI en el seu comunicat públic. Així i tot, l’organisme reconeix que “gràcies a la disciplina fiscal i a una estratègia proactiva de gestió del deute, es preveu que la taxa d’endeutament disminueixi ràpidament a nivells prepandèmics després del 2022 i que el 2024 arribi a la fita de la regla fiscal del 40% del PIB”. Ara bé, l’FMI adverteix que “és important balancejar la ràpida consolidació per complir les fites de la regla fiscal amb polítiques fiscals que promoguin un major creixement econòmic”.

En aquest sentit, el ministre de Finances, Eric Jover, va indicar que “aquesta qüestió ha estat matèria de debat” en el si de l’executiu, el qual, ara per ara, es decantaria més per “ser prudents i que l’Estat pugui recuperar una bona posició d’endeutament”. Així i tot, el ministre ha reconegut que la delegació de l’FMI ha fet saber a Andorra que “entenen que el creixement s’anirà alentint i diuen que hi ha maneres per fer que aquest creixement sigui més fort, i com que tenim capacitat d’anar ampliant deute potser val la pena seguir en números vermells”, va explicar Jover. Precisament, l’FMI assegura que “s’espera que el creixement del PIB real convergeixi cap el seu potencial de l’1,5% en el mitjà termini”. També relacionat amb el PIB, l’organisme mundial rebaixa en dues dècimes les previsions del Govern per al 2022 fins al 7,1% en valor nominal, una mesura que Jover va relacionar amb el conflicte d’Ucraïna. D’altra banda, l’informe també detecta com a problemes estructurals del país “la difícil accessibilitat geogràfica i l’escassetat d’habitatges assequibles”, a més de marcar “com a prioritat” la reforma del sistema de pensions. On l’FMI sí que dona un copet a l’esquena a l’executiu és en la tasca que ha fet en matèria de reserves internacionals. El ministre de Finances va explicar que Andorra ha situat una reserva internacional per valor de 100 milions d’euros al Banc d’Espa­nya a la qual cal sumar l’accés del Principat als “drets especials de gir (DEG)” amb valor de 96 milions d’euros (una reserva exclusiva per als estats membres de l’FMI). A més, Jover també va assegurar que “s’està treballant amb altres opcions, algunes més òbvies com la del Banc de França, i alguna més amb d’altres països”.

Informe de l’FMI

Bones perspectives
L’organisme assenyala que l’economia es recupera “significativament” gràcies “a un major creixement que l’esperat a la segona meitat de l’any”.

Habitatge
El comunicat assenyala com a “problema estructural” les dificultats geogràfiques per accedir i l’escassetat d’habitatges assequibles.

Pensions
Demana una reforma “al més aviat possible que consideri augmentar la cotització i l’edat de jubilació”.

Inflació
L’FMI assenyala els contractes a llarg termini de FEDA com un element que ha mantingut “les pressions inflacionistes per sota dels països veïns”.

Major supervisió
L’organisme demana enfortir el paper de l’AFA i equiparar-se als estàndards europeus en matèria d’anticorrupció, ratificant el Conveni de les Nacions Unides en aquesta matèria.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2022/04/09/l_fmi_insta_govern_invertir_mes_per_enfortir_creixement_economic_198537_1125.html

L’anàlisi: pros i contres d’invertir en actius digitals

TEXTO PROPIEDAD: https://m.andorradifusio.ad/noticies/analisi-pros-contres-invertir-actius-digitals

FC Andorra planea invertir 35 millones en un edificio multifuncional para su nuevo campo

El conjunto andorrano se mantiene a la espera de la aprobación por parte del Ayuntamiento de Encamp, que desembolsará 10 millones. El resto de la inversión correrá a cargo de Morabank y aportaciones de capital privado.  

FC Andorra quiere reformar el Prada de Moles. El club del principado, controlado por el futbolista Gerard Piqué desde 2018, busca invertir 35 millones de euros en la reforma de su recinto deportivo, con la creación de un edificio multifuncional que permita acoger eventos multitudinarios, tal y como informa El Diari d’Andorra.

Por el momento, el club se mantiene a la espera de la aprobación por parte de las instituciones, ya que el Ayuntamiento de Encamp, donde se sitúan los terrenos, prevé invertir 10 millones de euros en el nuevo recinto y comunicará su decisión en los próximos meses.

El resto de la inversión correrá a cargo de Morabank, que invertirá otros 10 millones de euros, y el resto del dinero corresponderá al desembolso que haga el capital privado, incluyendo las aportaciones de Piqué y Clayton, los principales accionistas del club del principado. La concesión inicial sobre el terreno será de 35 años, aunque la entidad espera que se alargue 25 años más, bajo la condición de que el club vaya justificando las mejoras que da a las instalaciones a lo largo de los años.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.palco23.com/clubes/fc-andorra-planea-invertir-35-millones-en-un-edificio-multifuncional-para-su-nuevo-campo

El Govern d’Andorra abre la mano para agilizar el proceso de implantación de empresas extranjeras en el principado. La nueva ley de Inversión Extranjera permitirá que las sociedades foráneas puedan constituirse sin el actual control previo del Govern. Primero podrá pasarse por la notaría y constituir la empresa y posteriormente se llevará a cabo el control administrativo. Esa modificación permitirá rebajar los 98 días actuales que costaba crear una sociedad de inversión extranjera a tan solo 15.

Esa reducción de tiempo será una realidad cuando esté implementada la ley con la dotación de recursos económicos, según explicó el ministro de Presidencia, Economía y Empresa, Jordi Gallardo. El objetivo es lograr un estado de liberalización para facilitar el procedimiento que debe captar inversión extranjera procedente de países con los cuales el principado tiene un convenio de no doble imposición.

 Al desaparecer la autorización inicial y la declaración y autorización del Ministerio, solo se solicita la autorización y reserva de denominación social y constitución de la sociedad por parte del notario. Eso sí: posteriormente el Departamento de Registros Económicos y Jurídicos velará por el correcto cumplimiento de los criterios estipulados.

El impacto de la inversión extranjera equivalía en el 2021 al 18,7 % del PIB de Andorra, mayoritariamente proveniente de España (45 %) y Francia (24,6 %)
Ese control posterior servirá también para que el Ejecutivo andorrano maneje datos reales de inversión extranjera. El impacto de esta inversión en el 2021 equivalía al 18,7 % del producto interior bruto (PIB). Dicha inversión extranjera procedía mayoritariamente de España (45 %) y Francia (24,6 %), y el 25,4 % del resto de países. 

Si en el control posterior del Govern se detectaran irregularidades, entraría en funcionamiento la cláusula de salvaguarda, que implicaría la aplicación de medidas cautelares para frenar el proceso de inversión hasta que los problemas se resolvieran.

Por otra parte, las facilidades para acortar los plazos con empresas de países con los que hay un convenio de no doble imposición no serán las mismas que las que tendrán las sociedades de países con los que Andorra no tiene firmado ningún convenio de inversión extranjera o de no doble imposición. En esos casos, “el procedimiento será el mismo que ha operado hasta ahora con una autorización inicial, una declaración de inversión y además el nuevo control posterior”, señaló Jordi Gallardo.

Cualquiera de las inversiones extranjeras, con la nueva ley, no tendrá que realizarse obligatoriamente con un banco andorrano. Valdría cualquier entidad financiera del territorio SEPA, que forman 36 países europeos, con el objetivo de adecuar los mecanismos financieros andorranos a los estándares internacionales.

Las solicitudes de inversión extranjera en Andorra aumentan un 275% en 2021 hasta los 823 millone

Andorra ha recibido un total de 1.138 solicitudes de inversión extranjera en 2021, por un volumen de inversión total de 823,15 millones de euros, lo que supone un crecimiento del 275,2% con respecto a los datos del 2020.

El número de solicitudes es un 69,6% superior al registrado el año anterior, ha informado el Departamento de Estadística del Gobierno de Andorra en un comunicado este jueves.

Se tienen en cuenta aquellas solicitudes de inversión extranjera directa para llevar a cabo operaciones societarias que requieren de autorización previa del Gobierno, como son la constitución de una sociedad, la adquisición de más del 10% de acciones o participaciones de una sociedad andorrana, la modificación de objetos sociales y las ampliaciones de capital.

Las solicitudes autorizadas y formalizadas ante un notario andorrano han aumentado un 111,5% –un incremento de 438 solicitudes– que suman un volumen de inversión de 539,5 millones de euros, un 289,7% más que en 2020; mayoritariamente se enmarcan en el sector patrimonial (436,4 millones).

TEXTO PROPIEDAD: https://www.europapress.es/catalunya/andorra-01111/noticia-solicitudes-inversion-extranjera-andorra-aumentan-275-2021-823-millones-20220519150448.html

Cerni Escalé: “Cal una llei del benestar amb indicadors concrets de qualitat de vida”

Dues setmanes després de la presentació pública Cerni Escalé, un dels impulsors de Concòrdia, valora la rebuda del moviment i avança algunes de les propostes que estan debatent per capgirar el model de país, com ara tirar endavant una llei del benestar que pugui guiar l’acció legislativa i l’acció del Govern amb indicadors concrets.

Quina ha estat la resposta rebuda?
Concòrdia vincula quatre aspectes que s’havien tractat de forma separada a l’agenda política com són el preu de l’habitatge; la inversió estrangera; el territori, l’urbanisme i la construcció; i un trencament molt important que està tenint Andorra de comunitat. I aquest plantejament global, entendre aquestes quatre crisis com una crisi única de país, ha fet que el missatge fos fàcil de reconèixer per a molta gent. És un missatge de benestar social enfocat a una problemàtica molt concreta que està vivint el país a dia d’avui. Crec que la rebuda de Concòrdia ha estat bona, i en part ho ha estat perquè la gent  s’ha sentit molt reconeguda amb aquestes problemàtiques. 

En la presentació es van exposar els problemes però no propostes per resoldre’ls.
L’objectiu de la presentació era parlar d’aquests neguits que estan a l’arrel del moviment i poder obrir un espai col·lectiu de discussió sobre aquests debats els pròxims dos mesos. I no volíem limitar els resultats als quals es pot arribar al final d’aquests dos mesos que ens hem donat per parlar amb la ciutadania però també amb actors econòmics i socials i veure quina és la seva diagnosi i les seves propostes i contrastar-les amb les que hem pensat fins ara.

Han iniciat ja aquestes reunions?
Fem una reunió els dijous a dos quarts de set de la tarda que és sempre oberta. De fet, més que una reunió el que fem és obrir les portes del local. Al marge hi ha hagut reunions de coordinació i debat i en una o dues setmanes esperem tenir comissions temàtiques constituïdes i un espai per a cada una d’elles en dies diferents de la setmana. I tot serà obert.

I quines propostes han pensat fins ara?
Una de les mesures concretes que estem debatent és la de crear una llei del benestar, que pugui guiar l’acció legislativa i de Govern amb indicadors concrets de qualitat de vida, i que sigui a partir d’aquests objectius que s’articulin la resta de polítiques. I cal modificar la Llei del sòl per tal d’ordenar l’urbanisme del país, també s’ha de modificar la Llei d’inversió estrangera i segur que d’altres, però hi ha un consens molt gran dins el grup que una de les primeres intervencions ha de ser aquesta.

Llei del benestar?
Tenim un problema de transferència intergeneracional del benestar, i això crec que es veu amb el debat de les pensions, amb el deute del Govern però també en la construcció i en la desandorranització del país, per la venda de propietats que eren andorranes però també per l’alta penetració al mercat andorrà d’empreses que venen de fora.  Hem de garantir de forma urgent que els nostres fills tinguin la mateixa qualitat de vida que hem tingut nosaltres. Per això aquesta llei del benestar, amb fites concretes i que ens pugui portar a pensar en el país més enllà dels cicles electorals. Cal una perspectiva política a llarg termini en aquest país, i probablement també compromisos que vagin més enllà de les qüestions incòmodes.

Volen fugir d’etiquetes, però en un eix tradicional esquerra-dreta cap a on mira Concòrdia?
Concòrdia es considera progressista. La visió d’esquerra és un Estat més gran i la de la dreta és un Estat més magre vetllant per a pal·liar alguna de les externalitats més negatives del mercat però deixant que aquest operi de forma autònoma. La dificultat d’Andorra és que la base fiscal fàcilment es redueix segons quins impostos s’apugen, aleshores la mida de l’Estat té una limitació natural. 

Aleshores?
Crec que no és tant una qüestió d’esquerres o dretes, sinó de com d’oberts estem al canvi i la transformació i que el principal repte d’Andorra a dia d’avui és saber recuperar el sentit de comunitat. Per a mi el més important és que el benestar torni a estar al centre de l’agenda política, no solament del discurs polític. Hem estat parlant de benestar però en realitat hem estat fent polítiques de mercat, polítiques econòmiques. Veiem una societat civil que és pràcticament inexistent en allò social. D’associacions amb objecte social n’hi ha poques al país pels habitants que té, i vivim en una societat que té diverses comunitats separades. Hem perdut molt lligam social els últims trenta o quaranta anys, i també hem perdut institucions que estaven pensades pel país. Hi ha una deriva molt forta d’homologació catalana de la legislació andorrana i quan les nostres lleis deixen de ser nostres passem a tenir alguns dels problemes que estem vivint.

Hi ha qui ja els ha batejat com l’esquerra radical.
D’això res. Som un moviment progressista que opera des de valors com ara la solidaritat i també l’esforç, i amb això m’hi sento molt reconegut.

També s’ha comentat que els falta experiència i que podrien captar el vot jove abstencionista.
Crec que ens falten experiències diferents de les que hem tingut fins ara i que el fet de venir de diferents sectors, diferents experiències personals i tenir perfils diferents és un  avantatge a l’hora de plantejar problemes que fa molts anys que duren. El que ens hem de plantejar és si trobarem solucions als problemes del país des de les perspectives que els han creat. Potser la manera d’enriquir més el debat és que hi hagi visions noves a la política andorrana. Però és un projecte transversal i al moviment s’han apropat persones de perfils i edats molt diferents i que participen de forma habitual en les reunions. 

L’objectiu és arribar a les eleccions?
Concòrdia té la vocació d’arribar a les eleccions però també la d’anar més enllà de les eleccions. I té la vocació d’oferir alternatives des del debat, des del diàleg ciutadà. I hi ha moltes maneres d’oferir alternatives. Una és des de la política de les institucions,  i el canal d’accés a aquest són les eleccions. Així, hi ha una aspiració de poder acostar aquest canal de la representació política però també volem estimular el debat, i per això no cal anar a unes eleccions. El nostre objectiu és poder formular candidatures en les pròximes eleccions però també poder incidir directament en el debat públic.

I ja els han trucat a la porta altres formacions? 
Som un lloc molt petit i ens coneixem entre tots. Hem estat en contacte amb persones que militen a d’altres formacions però en cap cas ens plantegem parlar ni de persones que han de formar candidatures, ni de pactes electorals fins que no estiguem constituïts com a partit. A més, volem centrar-nos en les idees, volem créixer primer des de l’ideari i construir a partir d’aquí. És trencar amb una manera d’entendre la política que ha estat molt transaccional durant molts anys i sovint ha estat més qüestió de qui que no de què. I el què ha de ser el centre del projecte polític.

També es diu que són la plataforma d’alguns que han abandonat el seu partit.
Som un grup de persones joves que hem començat a trobar-nos i crear aquest moviment i no hi ha cap gran misteri a darrere, més enllà de la inquietud i del compromís de les persones que han iniciat el moviment.

Es defineixen com a europositius però no volen saber res del mercat interior de la UE.
Tenim un dubte que és, ¿si la inversió estrangera no ha estat fins ara la solució als nostres problemes per què l’obertura total, un mercat molt més gran, hauria de ser-ho? Si la inversió estrangera que ens ha arribat massa sovint era substitutiva del teixit econòmic andorrà, per què obrir les portes de la nostra economia una mica més hauria de resultar en creixement? Creiem que hi ha altres maneres de créixer, que es pot créixer des de la singularitat. Creiem que s’ha de parlar amb Europa i que Europa són moltes veus, i una d’elles la UE. El que no creiem és que un acord d’associació dins del mercat únic amb la UE sigui l’única manera que Andorra té d’interactuar amb l’exterior i d’aconseguir acords que siguin positius.

Que passarien…
Hi ha moltes altres places multilaterals de les quals Andorra forma part i que es poden aprofitar més, i  podem aprofitar més també les nostres relacions bilaterals. Esperem a veure quin és el contingut de la proposta d’acord d’associació, però pensem que algunes de les premisses de l’entrada al mercat únic són incorrectes i que existeixen riscos ocults dels quals encara no hem parlat.

I quin marge hi ha per canviar el model de relació amb la UE després de més de set anys de negociació i quan es preveu tancar l’acord el segon semestre del 2023?
La Unió Europea és un interlocutor seriós, molt acostumat a la negociació internacional, que entén que negocia amb els representants democràtics escollits, i que una orientació per a l’acord pot canviar si el mandat popular canvia. Amb tot, l’acord ja l’estem aplicant.

Com? 
Sí, ja estem aplicant l’acord d’associació abans del referèndum i això es veu amb la Llei de protecció de dades, amb la Llei de contractació pública i amb altres textos. Ens estem apropant a Europa sense que hi hagi hagut un debat de país sobre aquestes qüestions. Els andorrans ens hem de convèncer que el futur d’Andorra depèn de nosaltres, que de solucions no ens en donaran els que venen de fora, sinó que venen d’allò que fem nosaltres el dia a dia, que el canvi ha de venir de dins cap a fora i no de fora cap a dins.

L’acord d’associació s’ha plantejat com la pedra angular del model econòmic, com ha de ser aquest model?
Andorra ha d’estar oberta a la inversió estrangera però a aquella que sigui veritablement diversificadora. Si una empresa de fora vol obrir un restaurant que està sota un globus aerostàtic això pot ser interessant perquè és una oferta singular i diferent. Per tant s’ha d’establir diferències entre la inversió estrangera i, sobretot, hem de créixer en qualitat de vida més que no en nombre de visitants o quantitativament. De res serveix que quatre o cinc persones siguin més riques si hi ha una situació que impedeix que una majoria de gent pugui viure de forma tranquil·la. 

Lligàveu el problema de l’habitatge a la inversió estrangera, com es pot pal·liar aquesta problemàtica?
S’ha de limitar de forma estricta la inversió estrangera en immobles. I s’ha de canviar el requisit d’invertir 400.000 euros en immobles per a l’obtenció de la residència passiva. Hi ha també una qüestió constructiva, s’està construint molt, on no toca, i s’està construint, a més, pagant molt poc. Ara mateix hi ha una bonificació del 70% de l’impost de construcció si el destí és el lloguer, però al cap de deu anys es pot fer un canvi de destí i, en molts casos es fa el canvi de forma automàtica a vendre sense haver pagat el 70% de l’impost. Hem intentat facilitar la construcció com a resposta al problema de l’habitatge i el que hem aconseguit és construir sense ordre ni escala en llocs on no hauríem d’haver intervingut i no hem pal·liat el problema real, que segueix sense solucionar-se, a la vegada que n’hem creat un altre com és de l’excessiva densitat. 

Parlava d’urbanisme però els POUP permeten el que permeten.
Hi ha un gran descontrol. Devem ser un dels únics països del món on hi ha una piscina al mig d’una zona industrial. Calen sostres de població, seqüencialitzar les noves urbanitzacions que sorgeixin i cal també un pla nacional d’infraestructures que inclogui tots els serveis públics. I també és molt important regular bé els usos.

Han criticat les inversions en turisme, com ha de ser el model turístic? 
El turisme és essencial per a l’economia andorrana i advoquem per reorientar-lo. Tenim una portaventurització del turisme a Andorra i creiem que hi ha maneres alternatives de promocionar el nostre país a l’exterior i que és important atraure turisme de qualitat i no en grans nombres. L’important és que la despesa dels turistes sigui més elevada, trobar alternatives de transport públic per no tenir tants cotxes a les nostres valls i oferir experiències que siguin diferents de les del nostre entorn, que és el que acaba portant turisme de rendes més altes i que té un major impacte econòmic per al país amb un menor nombre de persones.

Deia que s’havia perdut comunitat, com es recupera? 
La comunitat es recupera des de les tradicions conjuntes. També amb la creació d’espais urbans agradables i en els quals es puguin reunir les persones, on l’oferta d’oci no estigui separada de la geografia urbana. I s’ha de fomentar també el tercer sector. El Govern ha de fer un esforç molt actiu actualitzant el registre d’associacions, creant incentius perquè les persones s’organitzin entorn de grups d’interès. Tenim l’avantatge de ser un Estat petit i hauria de ser obligatori que el Consell General, quan tracta legislació sobre matèries específiques que coincideixen amb l’objecte d’associacions, aquestes participin en el procés legislatiu.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.bondia.ad/entrevistes/cerni-escale-cal-una-llei-del-benestar-amb-indicadors-concrets-de-qualitat-de-vida

Gemma Riu (Andorra Esports Clúster): “Andorra aprieta para atraer inversión extranjera”

El país pirenaico, que en los últimos años ha aprobado varias leyes para atraer el deporte al país, está “a punto” de conseguir desestacionalizar de la economía, según apunta la presidente del clúster del deporte de Andorra.

Calidad de vida, un alto nivel de seguridad, una calidad ambiental envidiable, un entorno natural para practicar deporte y una fiscalidad atractiva. Estas son los principales motivos para ir a vivir e invertir en Andorra, según Gemma Riu, presidenta de Andorra Esports Clúster. El país pirenaico, que en los últimos años ha aprobado varias leyes para atraer el deporte al país, está “a punto” de conseguir desestacionalizar de la economía, según apunta la directiva, que insiste en la necesidad dar más beneficios fiscales para aquelles empresas que decidan patrocinar empresas del principado.

Pregunta: Andorra aprobó una ley del deporte, una ley de eSports y prepara una ley de criptoactivos, ¿cómo debe legislar un país para estar acorde con la realidad del deporte?

Respuesta: Andorra legisla muy bien en salud, deporte, cultura, igualdad, diversidad e inclusión. De hecho, impulsó una ley de protección del medio natural a la hora de organizar eventos deportivos. La clave es hacer partícipe al sector del deporte. Para legislar hay que saber impulsar y conectar políticas sociales y medioambientales y es muy importante la colaboración público-privada. Andorra es un claro ejemplo de colaboración que se demostró durante la pandemia. Fue el único país de Europa que no cerró sus centros a partir de la segunda ola.

P.: ¿Qué debilidades están mostrando las empresas y clubes del sector del deporte en la actualidad?

R.: Por un lado, las administraciones han demostrado valentía y las empresas han demostrado saber trabajar conjuntamente. Por otro lado, una debilidad mostrada ha sido la agilidad de la administración y la otra, la parte de atomización del sector. Durante la pandemia, el sector trabajó conjuntamente y ahora nos hemos separado un poco.

P.: En España hay una demanda de beneficios fiscales para aquellas empresas que apuesten por el patrocinio, ¿Andorra es un referente?

R.: Andorra tiene una asignatura pendiente en beneficios fiscales para el patrocinio. Hay que trabajar para favorecer el patrocinio y los recursos del sector privado.

P.: ¿Puede colaborar más el deporte andorrano con el español?

R.: Ya lo hacen. Tenemos un acuerdo con Indescat, el clúster catalán, y colaboramos con asociaciones como Asociación Española de Fabricantes y Distribuidores de Artículos deportivos (Afydad), Asociación Nacional de Empresas de Turismo Activo (Aneta) y Asociación Española de Empresarios de Servicios Deportivos a las Administraciones Públicas (Aeesdap). Podemos crecer en proyectos transfronterizos. Cada parte tiene que aprovechar aquello en que es más bueno. En el caso de España, deberíamos aprovechar su trabajo en deportistas de alto rendimiento o en Investigación, desarrollo e innovación (I+D).

P.: Andorra ha demostrado que el deporte es interesante para invertir. Uno de los casos ha sido Kosmos. ¿Es todavía interesante Andorra para invertir en deporte?

R.: Muchísimos. El país aprieta para atraer inversión extranjera, hacer crecer su economía y la desestacionalización. En Andorra hay calidad de vida, un alto nivel de seguridad, una calidad ambiente envidiable, un entorno natural para practicar deporte y una fiscalidad atractiva.

P.: ¿Qué supone el deporte para andorra?

R.: El 8% del Producto Interior Bruto. Es un país que fomenta la actividad y el turismo deportivo.

P.: El fitness en Andorra no ha tenido restricciones. ¿El impacto ha sido menor para los gimnasios del país en comparación con el resto de Europa?

R.: Totalmente. No se ha tenido que despedir trabajadores y el impacto económico ha sido menor.

“El deporte supone el 8% del PIB andorrano”

P.: ¿Cómo deben convivir la política deportiva y la turística?

R.: Es un todo en uno. Todo suma. El Gobierno de Andorra quiere desestacionalizar y la mejor manera de hacerlo es con el deporte. En visitantes, aún no estamos en los niveles pre pandemia, pero, en cambio, si lo estamos en facturación. Se ha aumentado el ticket medio de los visitantes. Y esto es buena señal.

P.: Andorra lleva años trabajando para desestacionalizar el turismo, ¿por qué no se ha conseguido del todo aún?

R.: No podemos decir que no se haya conseguido. Hay restauradores de parroquias que facturan casi igual en verano que en invierno. Estamos a punto de conseguirlo. Pero con un crecimiento equilibrado.

P.: España ha dejado al margen a Andorra de la candidatura olímpica, ¿qué supone esto para el negocio del deporte del país?

R.: No tiene un impacto negativo no hacerlos. Si se hace, suma. Estamos desarrollo otros grandes eventos que sumarán y tendrán un gran impacto social.

P.: ¿El deporte andorrano necesita ayudas? ¿Cómo se tienen que articular?

R.: Todo lo que se pueda desarrollar para el desarrollo de nuestros deportistas federaciones y programas de alto rendimiento sumará. Es evidente. Uno de los temas que hay que trabajar, a escala europea, es en la igualdad y la diversidad, para proteger a nuestros deportistas.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.elnacional.cat/es/economia/gobiernos-catalunya-andorra-colaboraran-finanzas-hacienda-publica_788184_102.html