Situació límit. Desesperació dels que arriben. Propietaris que dupliquen el preu dels immobles. Lloguers que s’aproximen a salaris. Molts, moltíssims pisos tancats. Inacció política. Aquesta és la radiografia que fan els agents immobiliaris del país de l’estat actual del sector. Una situació que ha proliferat els darrers mesos, fins al punt que les agències es troben sense estoc d’habitatges de lloguer o si els tenen els col·loquen de manera immediata. Això perjudica especialment les persones que arriben al país per treballar i busquen un pis per a elles soles, ja que actualment a les parròquies centrals pràcticament no hi ha oferta per sota dels 800 o 1.000 euros. Els assessors consultats consideren que la situació, que s’ha agreujat el darrer any, és insostenible i insten el Govern a posar-hi mà. A més, alerten que els propietaris estan aprofitant el context de manca d’oferta per apujar el preu dels immobles.
“Hi ha molta gent que busca pisos i no n’hi podem oferir perquè només tenim pisos cars i tampoc gaires. De fet, a Andorra la Vella i Escaldes ara no disposem de cap pis de lloguer i tenim gent treballadora que està agafant pisos de mil euros.” És el relat que fa Jordi Almeyra, assessor immobiliari, el qual constata que “ara hi ha inflació i això implica que cada vegada sigui més difícil trobar un pis en condicions”.
Una altra agent que treballa per a moltes immobiliàries i que no vol revelar la identitat assegura que té mig centenar de peticions que no pot satisfer. “No en trobo ni un de pis. La cosa està fatal”, sentencia, tot referint-se als treballadors de temporada, però no només. “No en tenim ni per als fixos”, afirma, i és que “els propietaris s’estan aprofitant i apugen els preus”, fins al punt que “un pis de 40 metres que val 350 te’l posen a 550”. “Molta gent segueix buscant fins que es desespera i acaba agafant el que hi ha”, manifesta, tot alertant que fins i tot “al final es posen quatre persones en un pis d’una habitació”. Jèssica Sonejee, una altra treballadora del sector, apunta que “intentem trobar-los alguna cosa, però hi ha molts pocs pisos i hem de deixar que vagin a un altre lloc”, mentre que Sergio Calvo indica que “farà prop d’un any que tenim aquest problema de preus superelevats i cada vegada més; no podem abastir tothom”, ja que “molts propietaris els apugen tot i que els aconsellem que no ho facin”.
Jeni Romero, també agent immobiliària, afirma que tenen “algun pis, però no donem l’abast per tota la demanda que tenim”, i “el poc que tenim s’ha incrementat de preu”. “Fins ara valien entre 500 i 600 euros, però ara estan de 900 o 1.000 cap amunt” perquè “molts propietaris aprofiten la renovació dels contractes per incrementar el preu”. A més, explica que la demanda és tan alta que ja no accepten peticions dels temporers. Per altra banda, l’assessora Fani Teruel precisa que “la situació ha estat difícil el darrer any i mig i molt difícil durant aquest any”, fins al punt d’afirmar que “ara realment la situació ja és molt greu” perquè estan tenint “moltíssimes” dificultats per complir amb els clients que els arriben. Teruel recalca que els habitatges ja no estan pràcticament mai lliures perquè “la persona que marxa sempre ja té algú que el vol i ni ens arriba”. Pel que fa al barem de preus, afirma que “els pisos que ens queden valen de 800 euros cap amunt o, més ben dit, de 1.000 cap amunt”.
María José Callejas relata que “cada dia passen dues o tres persones i res”. “El que tinc són dues propietats de lloguer, de 800 euros i 1.500 euros”, assevera, destacant que “al centre d’Andorra els preus s’han duplicat”.
Milers de pisos buits
Per als experts consultats, el detonant de la crisi actual de manca d’habitatge ha estat l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic d’informació, que afecta les propietats dels no residents que no s’han regularitzat i opten per no treure’ls al mercat per tal de no exposar-se a sancions. Una bossa de pisos que es compten per milers. Almeyra exposa que “aquest és el principal problema perquè en no estar declarats els pisos no es poden posar al lloguer ni a la venda”, i assegura que d’aquest tipus d’immobles n’hi ha “molts i molts”. Per això, considera que “Govern hauria de fer un pas i solucionar-ho d’alguna manera”, i en aquest sentit suggereix “donar un temps límit a aquesta gent que no té declarat el pis perquè el vengui o el declari d’alguna manera sense patir una sanció”. Igualment, l’agent consultada que prefereix no donar el nom apunta que “a Andorra s’hauria de lluitar perquè tots aquests pisos sortissin”. “El que no podem fer com a país és tenir pisos tancats”, sentència. Aquesta professional immobiliària xifra en un 20% del total els pisos tancats que hi ha al país. Sonejee addueix que “molta gent vol vendre, però no el té declarat i no pot” perquè “no està regularitzat”.
MILLORIMMOBILIARIAANDORRA