Cerni Escalé (1987) és un dels joves de menys de quaranta anys que han creat un nou partit andorrà, Concòrdia. Politòleg de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, màster en dret europeu a París (SciencPo) i en administracions públiques a Nova York (Columbia), i amb sis anys d’experiència al Banc Mundial, explica en aquesta entrevista que la principal preocupació del nou partit és la pèrdua de qualitat de vida a Andorra, la qual atribueixen a la venda de patrimoni andorrà a immobiliàries estrangeres, que han inflat el preu de l’habitatge. Però també estan preocupats per la sostenibilitat i el deteriorament del paisatge. Escalé, actual secretari general del Comú d’Escaldes, comença l’entrevista parlant dels seus orígens familiars i formatius. D’on ve el nom de Cerni? Em dic Cerni perquè el meu besavi se’n deia. És un nom molt pirinenc. Porto un nom que és andorrà, que em vehicula al país i al meu besavi, una persona amb un compromís social i amb el país. El cordó umbilical amb el país l’he notat sempre. Cerni ve de Sadurní, i imagino que l’ètim és Saturn. Som uns vint-i-cinc a Andorra. A què es dedicava la vostra mare? Mestra d’escola. I el meu pare era esquiador, monitor d’esquí, de tenis. Es va guanyar la vida donant classes. Us polititzeu a casa? A l’escola andorrana, on hi ha una noció de compromís amb el país. És una escola que trenca la física educativa, que diu que l’ensenyament públic el crea l’estat. Doncs aquí van ser un grup de pares que pensaven que havia d’existir un ensenyament propi al país, que no fos el francès ni l’espanyol. La corresponsabilitat cap al país ve de l’escola, i també de les converses a casa amb la meva mare i el meu pare. L’escola va tenir un factor molt important. Éreu bon estudiant? Em va anar bé a l’escola i a la universitat. Vaig començar fent polítiques a Barcelona (Universitat Pompeu Fabra) i després vaig fer un màster en dret europeu a París (SciencePo) amb una beca de la Generalitat. De París, als Estats Units (Columbia), amb una beca Fullbright, i allà m’enamoro d’una noia nord-americana, ara la meva ex-parella, i també m’enamoro de l’ensenyament més obert de la universitat americana. Als Estats Units em surt l’oportunitat de quedar-me a l’agència de ràting Moody’s un any. En acabat, torno a Andorra, passo el concurs públic per a entrar al Ministeri d’Afers Exteriors i al de Presidència, durant la reforma de competències. Fins que deixo la feina al govern i me’n vaig a viure al Carib.

Cerni Escalé (1987) és un dels joves de menys de quaranta anys que han creat un nou partit andorrà, Concòrdia. Politòleg de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, màster en dret europeu a París (SciencPo) i en administracions públiques a Nova York (Columbia), i amb sis anys d’experiència al Banc Mundial, explica en aquesta entrevista que la principal preocupació del nou partit és la pèrdua de qualitat de vida a Andorra, la qual atribueixen a la venda de patrimoni andorrà a immobiliàries estrangeres, que han inflat el preu de l’habitatge. Però també estan preocupats per la sostenibilitat i el deteriorament del paisatge. Escalé, actual secretari general del Comú d’Escaldes, comença l’entrevista parlant dels seus orígens familiars i formatius.

D’on ve el nom de Cerni?
Em dic Cerni perquè el meu besavi se’n deia. És un nom molt pirinenc. Porto un nom que és andorrà, que em vehicula al país i al meu besavi, una persona amb un compromís social i amb el país. El cordó umbilical amb el país l’he notat sempre. Cerni ve de Sadurní, i imagino que l’ètim és Saturn. Som uns vint-i-cinc a Andorra.

A què es dedicava la vostra mare?
Mestra d’escola. I el meu pare era esquiador, monitor d’esquí, de tenis. Es va guanyar la vida donant classes.

Us polititzeu a casa?
A l’escola andorrana, on hi ha una noció de compromís amb el país. És una escola que trenca la física educativa, que diu que l’ensenyament públic el crea l’estat. Doncs aquí van ser un grup de pares que pensaven que havia d’existir un ensenyament propi al país, que no fos el francès ni l’espanyol. La corresponsabilitat cap al país ve de l’escola, i també de les converses a casa amb la meva mare i el meu pare. L’escola va tenir un factor molt important.

Éreu bon estudiant?
Em va anar bé a l’escola i a la universitat. Vaig començar fent polítiques a Barcelona (Universitat Pompeu Fabra) i després vaig fer un màster en dret europeu a París (SciencePo) amb una beca de la Generalitat. De París, als Estats Units (Columbia), amb una beca Fullbright, i allà m’enamoro d’una noia nord-americana, ara la meva ex-parella, i també m’enamoro de l’ensenyament més obert de la universitat americana. Als Estats Units em surt l’oportunitat de quedar-me a l’agència de ràting Moody’s un any. En acabat, torno a Andorra, passo el concurs públic per a entrar al Ministeri d’Afers Exteriors i al de Presidència, durant la reforma de competències. Fins que deixo la feina al govern i me’n vaig a viure al Carib.

TEXTO PROPIETAT de;https://www.vilaweb.cat/noticies/cerni-escale-andorra-prats-boscos-immobiliaries-estrangeres/

Cerni Escalé (1987) és un dels joves de menys de quaranta anys que han creat un nou partit andorrà, Concòrdia. Politòleg de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, màster en dret europeu a París (SciencPo) i en administracions públiques a Nova York (Columbia), i amb sis anys d’experiència al Banc Mundial, explica en aquesta entrevista que la principal preocupació del nou partit és la pèrdua de qualitat de vida a Andorra, la qual atribueixen a la venda de patrimoni andorrà a immobiliàries estrangeres, que han inflat el preu de l’habitatge. Però també estan preocupats per la sostenibilitat i el deteriorament del paisatge. Escalé, actual secretari general del Comú d’Escaldes, comença l’entrevista parlant dels seus orígens familiars i formatius.

D’on ve el nom de Cerni?
Em dic Cerni perquè el meu besavi se’n deia. És un nom molt pirinenc. Porto un nom que és andorrà, que em vehicula al país i al meu besavi, una persona amb un compromís social i amb el país. El cordó umbilical amb el país l’he notat sempre. Cerni ve de Sadurní, i imagino que l’ètim és Saturn. Som uns vint-i-cinc a Andorra.

A què es dedicava la vostra mare?
Mestra d’escola. I el meu pare era esquiador, monitor d’esquí, de tenis. Es va guanyar la vida donant classes.

Us polititzeu a casa?
A l’escola andorrana, on hi ha una noció de compromís amb el país. És una escola que trenca la física educativa, que diu que l’ensenyament públic el crea l’estat. Doncs aquí van ser un grup de pares que pensaven que havia d’existir un ensenyament propi al país, que no fos el francès ni l’espanyol. La corresponsabilitat cap al país ve de l’escola, i també de les converses a casa amb la meva mare i el meu pare. L’escola va tenir un factor molt important.

Éreu bon estudiant?
Em va anar bé a l’escola i a la universitat. Vaig començar fent polítiques a Barcelona (Universitat Pompeu Fabra) i després vaig fer un màster en dret europeu a París (SciencePo) amb una beca de la Generalitat. De París, als Estats Units (Columbia), amb una beca Fullbright, i allà m’enamoro d’una noia nord-americana, ara la meva ex-parella, i també m’enamoro de l’ensenyament més obert de la universitat americana. Als Estats Units em surt l’oportunitat de quedar-me a l’agència de ràting Moody’s un any. En acabat, torno a Andorra, passo el concurs públic per a entrar al Ministeri d’Afers Exteriors i al de Presidència, durant la reforma de competències. Fins que deixo la feina al govern i me’n vaig a viure al Carib.