Autor: ANDORRA-INMOBILIARIA

Andorra està situat en el cor de les muntanyes dels Pirineus a unes dues hores dels aeroports de Barcelona i Tolosa i només té 80.000 habitants. Tot i això, aconsegueix atreure més de vuit milions de turistes, dels quals es queden a pernoctar com a mínim una nit més de tres milions. Aquests turistes tenen una bona capacitat de compra, ja que adquireixen més de 2,5 milions de dies d’esquí i 0,4 milions de tiquets a Caldea. Això dibuixa un mercat andorrà d’oportunitats amb molts clients potencials per a qui el sàpiga aprofitar.
Històricament, el turisme que visita Andorra ha estat una gran oportunitat per al sector comercial, perquè el pol d’atracció que representava el sector turístic ha estat suficient per posar el client davant dels comerços, i el diferencial impositiu i de preus han fet la resta. Això ha fet que el nostre sector comercial es concentrés més a vendre que a desenvolupar grans estratègies per atreure clients, pel fet que aquestes estratègies, conscientment o inconscientment, estaven delegades al sector turístic.
Amb el pas dels anys, el turista ha canviat els hàbits de consum i ara disposa de molta informació a través d’Internet. La pèrdua del diferencial de preus amb els països veïns ha fet que molts deixin de veure Andorra com un destí de compres. La conseqüència ha estat que el sector comercial ha perdut vendes i empleats.
Si el comerç andorrà vol continuar competint ha d’evolucionar i buscar noves propostes aprofitant les noves tecnologies i Internet. Les grans empreses del país ja han iniciat aquest camí, la resta del sector comercial també ho ha de fer. A poc a poc arriben empreses comercials en forma d’inversió estrangera com Xiaomi, Douglas, Cotet, Yves Rocher i Afflelou, entre d’altres. Això ens indica que el mercat andorrà és atractiu, i que si tenim el producte i l’estratègia adequada Andorra també pot ser un bon país per fer business per al sector comercial.

*Vladimir Fernàndez Armengol, Soci de Crowe

https://www.diariandorra.ad/noticies/opinio/2018/09/24/andorra_business_country_135869_1129.html

El president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, apunta que una possible candidatura Barcelona-Pirineus per celebrar els Jocs Olímpics d’hivern el 2030 podria suposar un impuls per al projecte que pretén connectar el Pas de la Casa, França i Girona amb tren. “Des de la banda catalana ens diuen que els interessaria molt potenciar aquest projecte”, explica Armengol al Diari, amb referència a l’estudi que va elaborar la companyia de ferrocarrils francesos (SNCF) per connectar la localitat encampadana amb Porta, i que tindria un pressupost aproximat d’uns 120 milions d’euros.
Miquel Armengol detalla que tant des de la banda catalana com la francesa veuen amb bons ulls el projecte perquè les línies que tenen “són antigues o amb poc flux de circulació” de trens. “Pot ser que per les circumstàncies puguem, que sigui més fàcil tirar-ho endavant i que puguem tenir més ajudes”, diu Armengol, que afirma que de moment només ha mantingut converses “informals” de cara a trobar un possible finançament exterior. “Per a Andorra, el sol fet de connectar amb la xarxa actual a Porta ja ens dona obertura a tot Europa, ens portaria a Tolosa. Si pots connectar també via Espanya i Catalu­nya, et dona una entrada important”, diu Armengol, que aquesta setmana es reunirà amb representants de les cambres de comerç de Girona i dels Pirineus Orientals francesos per veure l’estat en el qual tenen les línies ferroviàries que permetrien unir Andorra amb el país gal i amb l’estació de l’AVE a Girona.
“Tenim entès que la banda francesa ja està molt condicionada i la banda catalana no tant”, explica el màxim mandatari de la Cambra de Comerç, que reconeix que aquesta connexió també permetria donar un impuls al sector comercial del país. Al mateix temps, Armengol explica que encara no han explorat la possibilitat d’atreure inversors privats per poder aixecar la infraestructura.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/09/24/la_cambra_espera_que_els_jocs_hivern_catalans_impulsin_tren_135863_1125.html

Situació límit. Desesperació dels que arriben. Propietaris que dupliquen el preu dels immobles. Lloguers que s’aproximen a salaris. Molts, moltíssims pisos tancats. Inacció política. Aquesta és la radiografia que fan els agents immobiliaris del país de l’estat actual del sector. Una situació que ha proliferat els darrers mesos, fins al punt que les agències es troben sense estoc d’habitatges de lloguer o si els tenen els col·loquen de manera immediata. Això perjudica especialment les persones que arriben al país per treballar i busquen un pis per a elles soles, ja que actualment a les parròquies centrals pràcticament no hi ha oferta per sota dels 800 o 1.000 euros. Els assessors consultats consideren que la situació, que s’ha agreujat el darrer any, és insostenible i insten el Govern a posar-hi mà. A més, alerten que els propietaris estan aprofitant el context de manca d’oferta per apujar el preu dels immobles.
“Hi ha molta gent que busca pisos i no n’hi podem oferir perquè només tenim pisos cars i tampoc gaires. De fet, a Andorra la Vella i Escaldes ara no disposem de cap pis de lloguer i tenim gent treballadora que està agafant pisos de mil euros.” És el relat que fa Jordi Almeyra, assessor immobiliari, el qual constata que “ara hi ha inflació i això implica que cada vegada sigui més difícil trobar un pis en condicions”.
Una altra agent que treballa per a moltes immobiliàries i que no vol revelar la identitat assegura que té mig centenar de peticions que no pot satisfer. “No en trobo ni un de pis. La cosa està fatal”, sentencia, tot referint-se als treballadors de temporada, però no només. “No en tenim ni per als fixos”, afirma, i és que “els propietaris s’estan aprofitant i apugen els preus”, fins al punt que “un pis de 40 metres que val 350 te’l posen a 550”. “Molta gent segueix buscant fins que es desespera i acaba agafant el que hi ha”, manifesta, tot alertant que fins i tot “al final es posen quatre persones en un pis d’una habitació”. Jèssica Sonejee, una altra treballadora del sector, apunta que “intentem trobar-los alguna cosa, però hi ha molts pocs pisos i hem de deixar que vagin a un altre lloc”, mentre que Sergio Calvo indica que “farà prop d’un any que tenim aquest problema de preus superelevats i cada vegada més; no podem abastir tothom”, ja que “molts propietaris els apugen tot i que els aconsellem que no ho facin”.
Jeni Romero, també agent immobiliària, afirma que tenen “algun pis, però no donem l’abast per tota la demanda que tenim”, i “el poc que tenim s’ha incrementat de preu”. “Fins ara valien entre 500 i 600 euros, però ara estan de 900 o 1.000 cap amunt” perquè “molts propietaris aprofiten la renovació dels contractes per incrementar el preu”. A més, explica que la demanda és tan alta que ja no accepten peticions dels temporers. Per altra banda, l’assessora Fani Teruel precisa que “la situació ha estat difícil el darrer any i mig i molt difícil durant aquest any”, fins al punt d’afirmar que “ara realment la situació ja és molt greu” perquè estan tenint “moltíssimes” dificultats per complir amb els clients que els arriben. Teruel recalca que els habitatges ja no estan pràcticament mai lliures perquè “la persona que marxa sempre ja té algú que el vol i ni ens arriba”. Pel que fa al barem de preus, afirma que “els pisos que ens queden valen de 800 euros cap amunt o, més ben dit, de 1.000 cap amunt”.
María José Callejas relata que “cada dia passen dues o tres persones i res”. “El que tinc són dues propietats de lloguer, de 800 euros i 1.500 euros”, assevera, destacant que “al centre d’Andorra els preus s’han duplicat”.

Milers de pisos buits
Per als experts consultats, el detonant de la crisi actual de manca d’habitatge ha estat l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic d’informació, que afecta les propietats dels no residents que no s’han regularitzat i opten per no treure’ls al mercat per tal de no exposar-se a sancions. Una bossa de pisos que es compten per milers. Almeyra exposa que “aquest és el principal problema perquè en no estar declarats els pisos no es poden posar al lloguer ni a la venda”, i assegura que d’aquest tipus d’immobles n’hi ha “molts i molts”. Per això, considera que “Govern hauria de fer un pas i solucionar-ho d’alguna manera”, i en aquest sentit suggereix “donar un temps límit a aquesta gent que no té declarat el pis perquè el vengui o el declari d’alguna manera sense patir una sanció”. Igualment, l’agent consultada que prefereix no donar el nom apunta que “a Andorra s’hauria de lluitar perquè tots aquests pisos sortissin”. “El que no podem fer com a país és tenir pisos tancats”, sentència. Aquesta professional immobiliària xifra en un 20% del total els pisos tancats que hi ha al país. Sonejee addueix que “molta gent vol vendre, però no el té declarat i no pot” perquè “no està regularitzat”.

L’aliança entre l’agència immobiliària Andorra Sotheby’s i l’estudi d’arquitectura Rafael de La-Hoz s’ha traduït en un complex de luxe a Ordino de 26 habitatges.

El projecte residencial està destinat al públic nacional i internacional. Tindrà pisos a partir de 150 m2 amb un valor al voltant d’un milió d’euros. En la presentació d’aquesta iniciativa, que vol unir l’experiència en l’àmbit immobiliari dels dos grups, s’ha avançat que també es treballa en la construcció d’habitatges de luxe a Engolasters i Anyós.

El Col·legi professional d’agents i gestors immobiliaris d’Andorra (AGIA) assegura que la seva funció és “estabilitzadora” dels preus dels lloguers i no pas inflacionista. És per això que el president de l’entitat, Jordi Galobardas, considera “injusta” i infundada” l’acusació llençada dimarts per SDP, que li atribueix la responsabilitat compartida amb certs propietaris de l’increment de preus registrat darrerament. En aquest sentit va indicar que “la feina dels agents immobiliaris, com a intermediaris entre propietaris i llogaters, és cercar que hi hagi aproximació entre els interessos de les dues bandes”.

Galobardas va reiterar que la tendència és que els preus dels lloguers vagin a l’alça però de forma moderada. De fet, i tot i no disposar de dades, va defensar que els encariments importants aplicats per part d’alguns arrendadors van generar alarma social però va assegurar que aquesta no és una pràctica generalitzada. “Són pocs els casos que apugen el preu del lloguer de forma exagerada”, va dir. Al mateix temps va declarar que el comportament dels propietaris tampoc és el mateix si tenen més o menys pisos. Així va explicar que els que tenen un o dos habitatges, en no estar tan al corrent de l’evolució del mercat, pensen que poden demanar lloguers més elevats mentre que els que disposen d’un volum important de pisos són “més continguts”. Tot i que la pretensió de la majoria d’arrendadors és aplicar pujades del preu “moderades”, Galobardas va deixar clar que això només succeeix a les parròquies centrals ja que a la resta els lloguers estan “estables”. En aquest sentit va assegurar que les immobiliàries tenen en cartera pisos econòmics fora del centre d’entre 450 i 500 euros per a dues habitacions.
Per l’AGIA hi ha diferents factors que expliquen aquest augment dels preus. D’una banda un cert “rebot” després que caiguessin durant la crisi; l’excés de demanda per l’oferta que hi ha; i una legislació “excessivament rígida” amb contractes per cinc anys, un fet que té un efecte “inflacionista”. Per fer-hi front, remarca que les mesures dissenyades pel Govern són insuficients, ja que caldria accions de més abast com flexibilitzar la llei del sòl per afavorir les promocions d’habitatges de lloguer i modificar la llei d’arrendaments.

El col·legi creu que per resoldre el problema dels temporers cal desestacionalitzar el treball

Galobardas va posar en relleu ahir que el treball estacional “sempre comporta problemes” i va afegir que “és complicat” demanar al sector immobiliari que hi hagi habitatges ocupats només la meitat de l’any. Per això considera que el que cal és desestacionalitzar el treball o “procurar una mobilitat laboral que es produeixi durant la resta de l’any”. El president de l’AGIA no es va voler pronunciar sobre les queixes de la patronal en relació amb el preu de l’habitatge (un dels esculls per atraure mà d’obra tenint en compte el nivell salarial). El que sí que va remarcar és que, durant el temps de crisi, des del sector immobiliari es va avisar que es prenguessin mesures anticícliques, com podia ser donar facilitats als promotors per construir. Això no es va fer i ara, va lamentar, adaptar-se al canvi de demanda és lent.

La demanda de lloguer a la Seu d’Urgell per part de residents d’Andorra ha crescut notablement durant els últims mesos, la qual cosa ha provocat que l’oferta d’habitatge sigui actualment insuficient per satisfer-la. L’elevat preu del lloguer al Principat porta cada cop més gent a buscar alternatives més econòmiques frontera enllà.
Les immobiliàries de la Seu d’Urgell asseguren que aquest fenomen ha estat present sempre, encara que com apunta Xavi Fer­rer, de Finques Ferrer, s’ha accentuat els últims mesos. D’altra banda, la immobiliària Reaviva assegura que la demanda d’habitatges de lloguer a la capital urgellenca ha augmentat prop d’un 20% els últims 5 anys.
Un dels motius principals pels quals els residents al Principat busquen ofertes de lloguer a la Seu és per l’elevat preu que demanen els propietaris als inquilins a l’hora de renovar el contracte. De fet, Lourdes Rodríguez, de Finques Planes, explica que a Andorra, el preu del lloguer pot augmentar des d’un 40% fins a un 100% després de renovar el contracte. Aquesta apujada en el preu porta molts inquilins a rebutjar la renovació de contracte de lloguer, perquè no hi poden fer front, i buscar alternatives, encara que assegura que aquest no és l’únic cas, ja que també els arriba molta gent que treballa a Andorra i que acudeix a la Seu per buscar lloguer sense haver estat vivint abans al Principat.
Aquesta tendència ha provocat un desajustament en el mercat immobiliari de la Seu d’Urgell fins a arribar a un punt en el qual existeix més demanda que oferta d’habitatge al municipi. Xavi Fer­rer fins i tot preveu la possibilitat que aquest fet comporti un augment del preu del lloguer, encara que assegura que de moment es manté sense alteracions.
Però els preus elevats no cor­responen sols a les ofertes de lloguer. Segons les immobiliàries de la capital de l’Alt Urgell, l’increment de preu que s’ha produït a Andorra afecta també la compravenda, per la qual cosa conclouen que aquesta tendència, encara que incideix més sobre el lloguer, és una qüestió de l’habitatge i no de l’operació immobiliària que es porti a terme. De fet, apunten que la demanda de compra a la Seu ha augmentat sensiblement els últims anys.
Els elevats preus de l’habitatge de lloguer a Andorra, especialment a les parròquies centrals, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, es deuen principalment a la manca de construcció de pisos, la qual cosa provoca que hi hagi massa demanda per a l’oferta existent. Això provoca que es disparin els preus i que, segons expliquem des de la immobiliària Reaviva, es pagui “quasi el doble” al Principat d’Andorra del que es paga a la Seu d’Urgell.
De la seva banda, Jordi Galobardas, president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), assegurava al gener que el preu de l’habitatge continua pujant fruit de la recuperació econòmica del sector immobiliari, per la qual cosa s’espera que continuï aquesta dinàmica d’escalada en el cost del lloguer.

EL METRE QUADRAT D’ANDORRA DUPLICA EL PREU DE LA SEU
Els treballadors de les immobiliàries de la Seu d’Urgell asseguren que el preu de lloguer a Andorra és de vegades el doble que el del mateix habitatge a la Seu. Lourdes Rodríguez, que treballa a Finques Planes, explica que la mitjana del preu dels pisos i els apartaments que lloguen al municipi lleidatà se situa entre els 400 i els 500 euros, amb preus mínims de poc menys de 300 euros. Aquestes xifres contrasten amb les que solen registrar les immobiliàries andorranes, on és poc habitual trobar habitatges amb un preu inferior als 500 euros, especialment a les parròquies centrals. Xavi Ferrer, de Finques Ferrer, apunta que el preu mitjà del metre quadrat a la Seu d’Urgell és de 7 euros i que fins i tot es poden trobar pisos i apartaments totalment equipats per un preu entre 300 i 400 euros. Aquestes diferències en els preus també afecten els habitatges que estan disponibles per venda, els quals també registren un valor molt inferior als del Principat.

La palabra ‘hogar’ es usada para designar al lugar en donde un individuo o familia vive, creando en ellos la sensación de seguridad y calma. ¿Podemos ayudarte a encontrarla?. Inmobiliaria experta en inmuebles de lujo en el Principado de Andorra: alquiler, compra y venta de casas, chalets, pisos, áticos, apartamentos y otros.  Su agencia Inmobiliaria en Andorra de referencia. ¿Desea comprar o alquilar un piso o casa en Andorra?

Bienvenidos a Inmobiliaria Andorra, una empresa especializada en la gestión de inmuebles en Andorra. Inmobiliaria Andorra un nuevo concepto inmobiliario, donde la modernización del servicio, basado en la proximidad con el cliente y la profesionalidad global inmobiliaria.