Autor: MILLORIMMOBILIARIAANDORRA

L’empresari i youtuber resident Enrique Moris, conegut a les xarxes per la seva activitat en el sector financer i d’inversió, ha fet públic un vídeo en què detalla algunes de les operacions immobiliàries que ha realitzat a Andorra, on resideix des de fa temps. Moris explica que ha adquirit diversos immobles amb l’objectiu de reformar-los i destinar-los al lloguer, obtenint-ne una rendibilitat destacada.

En un primer cas, a la parròquia de la Massana, Moris indica que va comprar un pis —amb places d’aparcament i traster inclosos— per 250.000 euros. Després d’una reforma valorada en 50.000 euros, ha aconseguit llogar-lo per 2.400 euros mensuals, fet que suposa uns ingressos anuals de prop de 29.000 euros.

Pel que fa a una segona operació, a la parròquia d’Ordino, l’empresari afirma que ha adquirit un habitatge pel mateix import de 250.000 euros. Segons explica, el valor de lloguer abans de la reforma era d’uns 450 euros mensuals, però preveu que, un cop reformat, el pot oferir per fins a 2.300 euros al mes.

Finalment, Moris també avança que té previst signar la compra de cinc pisos més a la parròquia de Canillo, en una operació que incrementaria encara més la seva presència en el mercat immobiliari andorrà. Segons explica al final del vídeo, el seu propòsit amb aquests immobles és similar als que ha mostrat en els vídeos ja publicats. Fa dues setmanes va publicar un vídeo en el qual també explicava l’estat de les seves inversions immobiliàries al Principat.

TEXT PROPIETAT de;https://digitalandorra.com/tendencies/video-un-youtuber-anuncia-que-comprara-cinc-pisos-a-andorra-per-a-llogar-los-a-mes-de-2-000-euros/

El Gobierno de Andorra ha aprobado la modificación del reglamento del impuesto sobre la inversión extranjera inmobiliaria con el objetivo de simplificar el trámite administrativo para la declaración de dicho gravamen.

El cambio reduce los trámites de los administrados, además de «agilizar» el proceso para efectuar la inversión en la mayoría de los casos, aunque garantizando el cumplimiento de la norma, según ha explicado el Ejecutivo andorrano en un comunicado.

Hasta ahora, el obligado tributario que había presentado una solicitud de inversión extranjera inmobiliaria al ministerio competente tenía que efectuar el pago a cuenta del impuesto en el departamento de Tributos y Fronteras, previamente a la entrega de la resolución favorable de su inversión.

Una vez abonado, si se cumplen todos los requisitos, se emite la autorización favorable y, entonces, ante el notario, el obligado tributario debe escriturar la compra; pero para hacerlo, antes debe efectuar la autoliquidación del impuesto correspondiente en Tributos.

Con la modificación validada por el Gobierno, en el caso de que el importe del pago previo al impuesto corresponda con el importe final que se debía haber liquidado antes de formalizar la inversión ante notario, no será necesario presentar la autoliquidación, otra vez, a Tributos.

Dicha exención se permite en aquellos casos que se formalice la inversión extranjera en un plazo de seis meses después de recibir la autorización favorable por parte del ministerio encargado de la inversión extranjera.

El impuesto sobre la inversión extranjera inmobiliaria se creó en la Ley 3/2024 con el objetivo de contribuir, con esta nueva fuente de ingresos para el Estado, en beneficio de las políticas públicas como el fomento de la vivienda de alquiler a precio asequible y la diversificación económica.

TEXT PROPIETAT de;https://www.idealista.com/news/inmobiliario/internacional/2025/01/15/827733-andorra-simplifica-el-tramite-para-declarar-el-impuesto-a-la-inversion

El Govern està (o estava) convençut que amb la llei òmnibus per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge tenia encarada la solució a un dels problemes que més neguiteja i apressa –els va agafar amb el peu canviat– els ciutadans. Però ara resultat que no, que tampoc, que comencen a sortir dificultats estructurals greus a les pretensions de la majoria. Potser la més greu, perquè un factor que afecta una de les mesures estrella per aturar o minimitzar el frenesí constructor i ha d’aportar uns ingressos considerables per a les arques de l’Estat penja d’un fil. L’impost que grava les inversions estrangeres immobiliàries als no nacionals entre el 3 i el 10% del valor real de l’immoble, en funció del nombre total, no es pot aplicar ni a espanyols ni a francesos –els principals inversors– ni a la resta de països amb què s’ha firmat un CDI (conveni per evitar la doble imposició) excepte Romania. Un informe elaborat per especialistes en dret fiscal d’un prestigiós despatx belga expert en dret comunitari a què ha tingut accés el Diari afirma que els nacionals dels països esmentats estan exempts de pagar aquest impost perquè és discriminatori, des del moment que els andorrans tampoc l’han de satisfer. També és cert que, fins ara, la llei ha donat pocs o cap resultat. Que no ha servit per frenar l’especulació immobiliària queda ben palès amb la recaptació de l’any passat, que va pujar fins als 13 milions d’euros quan Govern n’havia pressupostat menys de la meitat. No obstant, caldrà veure en què queda quan els inversors espanyols i francesos i de la resta de països esmentats comencin a reclamar, si s’escau, la quota ja satisfeta més els interessos moratoris que se’n puguin derivar. Per a aquest exercici, les previsions d’ingressos s’enfilen per sobre els 9 milions, que a partir d’ara són més que dubtosos.

El 16 d’abril

La nova regulació a la inversió estrangera que es va aprovar el 16 d’abril d’enguany va obrir la caixa de Pandora. Fins a aquell moment, tributar l’impost o no fer-ho es fixava a partir de criteris de residència, la qual cosa va crear malestar entre els andorrans que invertien en totxo però residien fora del Principat. Havien de pagar. Per resoldre-ho, el legislador va decidir que quedaran exempts de pagar l’impost tots els nacionals d’Andorra visquin on visquin. De paràmetres de residència es passa als de nacionalitat. I és a partir d’aquí quan els CDI es posen sobre la taula. La llei que estableix qui està subjecte a la taxa diu que ho estan tots els no andorrans, “salvats els convenis internacionals”, entre els quals es compta aquest. Com per exemple el que el gener del 2015 es va firmar amb Espanya, que en una clàusula de l’article 22 estableix el principi de no discriminació: “Els nacionals d’un Estat contractant no han d’estar sotmesos en l’altre Estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o a la qual podrien estar sotmesos els nacionals d’aquests altre Estat que es troben en la mateixa situació…”.

Un precepte per a tota la resta de CDI que Andorra ha firmat, en què deixa clar que preval la nacionalitat de l’inversor, amb independència d’on resideixi. Per tant, no han de pagar. Per si quedava algun dubte, l’informe recorda que l’ombra de la Unió Europea és molt allargada, i si bé Andorra no n’és membre, via l’acord d’associació es comprometria a garantir el principi de no-discriminació per nacionalitat, prohibit taxativament a l’article 18 del tractat de funcionament de la UE.

Els convenis per evitar la doble imposició es refereixen només a impostos sobre la renda (directe), mentre que la taxa a la inversió estrangera immobiliària és un tribut indirecte. De manera que es podria pensar que no es poden escapar de pagar-lo perquè el CDI no el cobreix. Tampoc serveix. L’informe afirma, seguint amb el cas d’Espanya, que l’article 22.5 estipula que la clàusula de no discriminació afecta tots els impostos, sigui quina sigui la seva naturalesa. Amb la qual cosa tornem a ser al cap del carrer i estan exempts de tributar.

Pagar primer o no

El procediment que s’ha de seguir, aconsella el mateix document, és que els afectats primer facin efectiva la taxa i a continuació iniciïn els tràmits per reclamar la devolució. Un procés que una segona font consultada, que coincideix en tota la resta del treball, creu que no és necessari, en virtut també de l’article 22 del conveni amb Espanya, consideració que val per a la resta de països. D’aquesta circumstància n’haurien estat advertits personalment els ministres de finances i economia fa setmanes. Del que no hi ha CDI que els salvi és de demanar l’autorització per invertir.