La inflació impacta en les butxaques dels terrassencs
L’escenari inflacionista sembla no tenir treva, almenys per ara. La taxa de variació anual de l’Índex de Preus de Consum (IPC) a Catalunya es va disparar un punt i mig al juny i es va situar en el 9,7%, el màxim de la sèrie històrica, des del 2002, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La inflació s’ha situat fregant els dos dígits, impulsada per l’increment de preus en el transport (+19,3%), l’habitatge, l’aigua, l’electricitat i els combustibles (+17,8%) i els aliments i les begudes no alcohòliques (+11%).
Evidentment, Terrassa no és aliena a aquesta realitat i, per tant, la seva població es veu afectada per l’augment generalitzat de preus. De fet, la inflació ha comportat una pèrdua alarmant del poder adquisitiu de la ciutadania. Segons l’INE, a través de dades del Ministeri de Treball, els preus han pujat una mitjana del 3,1% respecte a fa un any, mentre que els salaris pactats en conveni només ha crescut un 1,5% en el mateix període. La diferència, doncs, entre l’alça de preus i la de salaris per conveni és d’1,6 punts percentuals.
Si s’aplica aquest càlcul sobre el sou mitjà d’un terrassenc (25.258 euros bruts anuals el 2020, segons dades de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental) s’obté que l’assalariat mitjà ha perdut un poder de compra de 404 euros per culpa de la inflació. A més, segons l’organització no governamental Oxfam Intermón, el poder adquisitiu en les llars més pobres es redueix un 30% més que en les més riques per la inflació. Es tracta d’un fet preocupant i encara ho és més tenint en compte que les llars de classe mitjana-baixa destinen un 50% dels seus ingressos a pagar únicament l’energia.
La terrassenca Núria Beltran, presidenta de la Comissió de Retail del Col·legi d’Economistes de Catalunya, considera que la inflació es mantindrà, com a mínim, uns quants mesos més. “Mentre duri aquest escenari d’incertesa, guerra, problemes amb els subministraments derivats de les tensions geopolítiques, la qüestió del gas… continuarem amb aquest escenari inflacionista”, assenyala l’economista. “Jo penso que en tenim per uns quants mesos més si no per un any més”, diu.
L’egarenca sosté que les empreses no poden apujar els sous perquè tampoc els estan pujant els beneficis. “Poden apujar els salaris, però amb una certa mesura. En general, les companyies no tenen capacitat d’apujar els sous al mateix nivell que està pujant la inflació perquè els han augmentat els costos i han disminuït els marges”, comenta.
EL COMERÇ, RESSENTIT
En aquest sentit, Beltran reconeix que anem cap a un escenari en què a la població se li està reduint la capacitat adquisitiva i té poques perspectives, en els pròxims mesos, de ser compensada. L’economista alerta que això està començant a impactar en el sector del comerç i “en la part final de l’any es pot notar encara una mica més”. “Per tot el que hem passat amb la pandèmia, la gent ha arribat a l’estiu amb unes ganes boges de sortir i penso que s’està prioritzant el lleure i les vacances i el setembre ja ho veurem”, sosté.
De fet, destaca que enguany s’intueixen estratègies de marca per avançar compres. I és que alguns hipermercats van començar la campanya de tornada a l’escola a finals de juny quan altres anys no ho feien fins a l’agost. “Et recordaven les teves obligacions de setembre en el moment en què acabaves de cobrar la paga extra potser com a previsió que el setembre la gent pugui tornar escurada”, manifesta.
La terrassenca assenyala que “hi ha molta gent que està funcionant sense gaire marge d’estalvi, que acaba el mes ras i net i que per continuar comprant necessita la nòmina”. Apunta que a nivell de tot Espanya es calcula que un 58% de la població té problemes de subsistència o viu en aquest esquema d’acabar el mes ras i net. A més, recorda que la renda per habitant a Terrassa està per sota de la mitjana catalana.
L’experta en comerç indica que a nivell de supermercat, a Terrassa no s’està notant encara una baixada en les xifres de vendes en euros, però sí que són més baixes en quilograms les vendes de fruita i peix, dos productes que són més cars. També apunta que alguns clients ja busquen alternatives de gamma més econòmica en productes d’alimentació i neteja.
Pel que fa al sector moda, Beltran recorda que a la primavera havien recuperat els nivells de venda prepandèmia, però deixa la porta oberta al fet que la situació es reverteixi.
NOU RÈCORD DE L’IPC ESTATAL EL JULIOL: 10,8%
La inflació anual a l’Estat s’ha disparat el juliol i ha tornat a superar els dos dígits, fins al 10,8%, segons l’indicador avançat de l’Índex de Preus al Consum (IPC) de l’Institut Nacional d’Estadística. Ha baixat dues dècimes amb relació al mes anterior, però dispara la taxa interanual sis dècimes, superant el pic del mes de juny passat, quan l’IPC es va situar al 10,2%. La dada, que s’ha de confirmar a mitjans del mes que ve, suposa la taxa més alta des del setembre del 1984, és a dir, dels darrers 38 anys.
L’augment de la inflació es deu principalment a la pujada dels preus dels aliments i les begudes no alcohòliques i de l’electricitat. També al comportament dels preus de la roba i calçat, que baixen menys que l’any anterior.
TEXTO PROPIEDAD: https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2022/07/29/inflacio-perdua-poder-adquisitiu-terrassa/
MILLORIMMOBILIARIAANDORRA